13.3 C
Sant Gervasi
| Dimarts 20 d'abril de 2021 |

La família, pilar fonamental

Gent gran

Eulàlia Vives

En la detecció, diagnòstic i tractament de les malalties neurodegeneratives, la persona malalta, la família i el professional de la salut juguen un paper fonamental. El malalt és qui pateix la malaltia i per tant, qui experimentarà gradualment una sèrie de canvis cognitius, conductuals i molt possiblement de personalitat. La família és qui detecta els dèficits i/o canvis i per tant, qui acudeix al professional de la salut. Per això, el diagnòstic precoç en moltes ocasions depèn de la família i de la seva capacitat no només d’observació sinó d’actuació davant de la situació i/o problema. Finalment, és el professional de la salut qui diagnostica la malaltia després d’haver realitzat les proves mèdiques i neuropsicològiques corresponents. La família, un dels principals agents i motors de canvi, jugarà un paper únic i fonamental en la lluita contra les malalties neurodegeneratives i en l’alentiment de les pèrdues cognitives, entre altres.
A la vora de cada persona malalta hi ha un marit i/o una esposa, uns pares i/o uns fills. Per això, és necessari no només tenir-los presents sinó respondre a les seves demandes. La família s’ha de poder beneficiar de tots els serveis que s’ofereixen per a conèixer la malaltia, aprendre estratègies per tal de combatre-la, canalitzar emocions i compartir les seves experiències, preocupacions i pors amb altres persones que viuen una situació semblant.

Molts familiars no coneixen la malaltia i qualsevol informació amb ella relacionada els és completament desconeguda. Alguns han sentit a parlar de les malalties neurodegeneratives però en la majoria de casos, la situació és nova i desconcertant. Per aquest motiu, el més important és informar-los. La psicoeducació ens permetrà apropar les persones a la malaltia, ja que s’expliquen els dèficits i canvis cognitius, conductuals i de personalitat que patirà el malalt, l’evolució i el pronòstic i també es resolen dubtes i altres qüestions. No obstant, ben aviat aquesta ajuda serà insuficient. Com a professionals hem de proporcionar eines i estratègies als familiars que facilitin el tracte amb la persona malalta: validació davant el patiment i angoixa de la persona malalta, tolerància a la frustració, disminució de l’activitat i relaxació davant de situacions d’agitació i agressivitat o reforç positiu i aprovació, entre altres. A més a més, els familiars hauran d’aprendre a delegar per tal d’evitar la sobrecàrrega.

En l’encreuat de la malaltia, la família juga un paper fonamental. Per poder tenir cura del malalt i ajudar-lo a alentir les pèrdues i per poder dignificar i millorar la seva qualitat de vida, el familiar haurà de tenir cura de sí mateix, reforçar l’autoestima, mantenir les relacions socials i dedicar-se temps. No es tracta d’un amor egoista i exclusiu. Es tracta d’un amor sincer i veritable envers un mateix per així poder donar-se als altres en actitud de servei i entrega.l

Eulàlia Vives és psicòloga

Fundació Uszheimer
Passatge Forasté, 11-13
Tel.: 93 418 65 65
www.fundacióuszheimer.org

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.