Gent Gran
Roser Díaz
L’estiu es presentava amb força i el sol lluïa a la plaça Molina el dissabte 1 de juny. La font mutilada estava contenta, guarnida amb garlandes fetes amb banderoles de punt i amb fotografies d’instants emotius. Entre 250 i 300 persones, segons els organitzadors, ens vam aplegar al voltant d’un speakerman que va conduir la festa amb alegria constant.
L’espectacle va començar amb marxa: des de congues fins a sirtakis, passant per exercicis de gimnàstica o balls amb parelles. Després, una mica de circ i un bon àpat, per continuar amb més música i ball. Un cúmul d’activitats que buscaven la interrelació i el moviment físic. Un taller de teixidors organitzat per Vil·la Urània -recordem que era el dia mundial dels teixidors- un taller de xapes a càrrec de Vil·la Florida, i ball i xaranga de la mà d’organitzadors de Can Castelló. El trenat entre gent gran i gent jove va ser possible gràcies a entitats com l’Espai Jove de Casa Sagnier i el Cau Pere Rosselló.
Els serveis socials del barri també van tenir un paper predominant: van oferir ‘el mapa de records’, on les experiències personals dels nostres grans es fan públiques perquè es puguin transmetre a les noves generacions, conservant així la memòria del barri. També gaudíem de la companyia del Grup Caliu de Sant Gervasi, format per gent d’entre 80 i 90 anys, o del Cap Vallcarca i del Casal de Sant Ildefons.
Fotografies pel record
Perquè quedés bona constància de tots els actes, es feien fotos emmarcades amb un marc gegant per penjar a Instagram. Li dèiem Instagran, fent un joc de paraules. I vam tenir gresca bona i animada per una barra de begudes i una impressionant fideuada. La finalitat era passar una bona estona portant al carrer el projecte dels Radars, és a dir, combatent la solitud, tant física, com interior, que moltes vegades viuen la nostra gent gran.
Aquest any no es va fer la caminada que ens duia de plaça a plaça explicant el projecte radars, però amb aquesta nova forma de celebració es va aconseguir donar una bona estona: una ració de rialles, de moviment, de distracció, d’interrelació i sobretot d’alegria a un col·lectiu a qui tot això segur que aporta més salut que qualsevol medicament. Però… nosaltres també ho vam passar molt bé. Perquè els grans, encara que de vegades no el trobin, sempre duen un jove a dins.
