Gent Gran
Esther Lara
- Bon dia! Com et trobes?
- Bé, bé, bé… La mar de bé, aquí amb vosaltres.
- Saps quin dia és avui?
- 24 de desembre.
- No, home, no: ja estem al març! Avui és dilluns, 15 de març del 2021.
- Ah, sí, sí… Anem a esmorzar?
- Encara no, és hora de fer fisioteràpia. Te’n recordes? Què et sembla si fem una mica d’exercici i després anem a esmorzar junts?
- Perfecte. Anem, anem.
- Avui farem exercicis per a la força de les cames. Et ve de gust?
- No… Però, anem a esmorzar, no?
- Primer farem una mica d’exercici i després esmorzem junts. D’acord?
- Ah, sí, sí. Som-hi, que això és molt important.
Això que acabes de llegir és el dia a dia amb un pacient que pateix la malaltia d’Alzheimer. Aquesta malaltia es caracteritza per una pèrdua de memòria en la vida quotidiana, incapacitat per resoldre problemes, confusió espaciotemporal, dificultat per reconèixer persones…
Què podem fer, però, des del punt de vista de la fisioteràpia per ajudar els nostres pacients? Actuar des de la psicomotricitat és de vital importància, ja que aquells qui pateixen l’Alzheimer acostumen a perdre la capacitat de moure’s amb autonomia i coordinació, de manera que exercitar-la amb jocs, balls, ritmes, imitacions entre ells… serà la clau del tractament.
Dins d’una sessió de psicomotricitat, treballem tres aspectes principals: motrius (esquema corporal, coordinació, lateralitat, conductes perceptiu-motrius i equilibri), cognitives (capacitat sensitiva, perceptiva i representativa) i afectives-relacionals (presa de consciència d’un mateix, del món que l’envolta i de l’altre). L’estructura d’aquestes sessions és la següent: benvinguda (situem el grup en l’espai i el temps), nucli (part de la sessió en què es fan els exercicis) i tornada a la calma (moment de relaxació progressiva).
L’exercici físic adaptat a aquest tipus de pacients serà importantíssim també. Sessions grupals o individuals en què movem totes les articulacions possibles ajudaran a fer que tant els pacients com la família conservin una bona qualitat de vida. Podem incloure exercicis per millorar la marxa, aprofitant irregularitats del terreny, com petites rampes, perquè es relacionin amb l’entorn mentre deambulen.
A més a més, un punt clau en aquesta patologia és el context psicosocial dels pacients. En aquells que visquin en un entorn familiar feliç i lluny de l’estrès, s’alentirà l’avanç de la malaltia. Al revés, un entorn menys estable, amb problemes familiars i canvis significatius en la rutina diària faran que el pacient evolucioni pitjor. Per tant, són trets a tenir presents quan es tracta un pacient amb la malaltia d’Alzheimer.
Esther Lara és fisioterapeuta de la Fundació Ushzeimer
