Arquitectura
Jaume de Oleza
Passejant pel nostre districte, podem tenir l’oportunitat de visitar un dels llocs que encara avui en dia conserven l’atmosfera de l’antic poble de Sarrià. Estem parlant de la plaça de Sant Vicenç. Una petita plaça de forma quadrada envoltada d’arbres i de mesures harmonioses, amb un petit desnivell. Un espai on la tranquil·litat és evident, envoltat de cases antigues de dues plantes, moltes de les quals actualment estan restaurades amb diferents colors en les seves façanes. Un lloc amb un encant especial, presidit per la font de Sant Vicenç. Aquesta última, una construcció senzilla, formada per un pedestal en forma de prisma que sustenta l’estàtua de Sant Vicenç. Una escultura d’autor desconegut, encara que alguns autors l’atribueixen a Nicolau Travé. El sant està representat a peu dret i vestit de diaca, amb la pedra del seu martiri al seu costat. Sembla que a la mà que descansa sobre el pit s’hi trobava la palma del martiri, avui en dia inexistent. Sant Vicenç va ser empresonat i torturat per l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 305.
La tradició diu que, un cop martiritzat, va ser tirat al riu Túria amb una pedra en forma de roda de molí. Per aquest motiu hi ha la pedra del seu costat. En l’actualitat és el patró de la ciutat de València i de Sarrià. L’estàtua és del 1793 i cap a 1896, va canviar la ubicació inicial (que era la plaça Major de Sarrià) a l’actual plaça que porta el seu nom. L’estàtua va ser decapitada durant la Guerra Civil i posteriorment restaurada. A la plaça hi havia fa molts anys el cèlebre Institut Colom, en el qual va ser professor Francesc Cambó; avui en dia, en el seu lloc hi ha l’Escola Bressol Blauet.
El monument és d’estil clàssic i el sortidor de la font envolta la pilastra i actua com la base de tot el conjunt. Una estructura basada compositivament en tres elements diferenciats, la base, el pedestal i l’escultura. Aquesta font, com moltes altres, representava quelcom important per a la ciutadania, atès que la dotava d’aigua potable per a les seves necessitats, i lògicament era motiu de satisfacció per als seus veïns. És de destacar que durant aquests anys es van construir diferents fonts a la zona del nostre districte actual, com són la de la plaça Molina, la font de la Bonanova, la plaça Adrià, etc. En definitiva estem davant d’un dels racons pintorescs del nostre districte que indubtablement no passarà desapercebut.
Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat
