Publicitat

La font de Sant Vicenç de Sarrià

Un dels llocs que encara avui en dia conserven l'atmosfera de l'antic poble de Sarrià

Publicat el 20.12.2018 9:00

Arquitectura 

Jaume de Oleza

Passejant pel nostre districte, podem tenir l’oportunitat de visitar un dels llocs que encara avui en dia conserven l’atmosfera de l’antic poble de Sarrià. Estem parlant de la plaça de Sant Vicenç. Una petita plaça de forma quadrada envoltada d’arbres i de mesures harmonioses, amb un petit desnivell. Un espai on la tranquil·litat és evident, envoltat de cases antigues de dues plantes, moltes de les quals actualment estan restaurades amb diferents colors en les seves façanes. Un lloc amb un encant especial, presidit per la font de Sant Vicenç. Aquesta última, una construcció senzilla, formada per un pedestal en forma de prisma que sustenta l’estàtua de Sant Vicenç. Una escultura d’autor desconegut, encara que alguns autors l’atribueixen a Nicolau Travé. El sant està representat a peu dret i vestit de diaca, amb la pedra del seu martiri al seu costat. Sembla que a la mà que descansa sobre el pit s’hi trobava la palma del martiri, avui en dia inexistent. Sant Vicenç va ser empresonat i torturat per l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 305.

La tradició diu que, un cop martiritzat, va ser tirat al riu Túria amb una pedra en forma de roda de molí. Per aquest motiu hi ha la pedra del seu costat. En l’actualitat és el patró de la ciutat de València i de Sarrià. L’estàtua és del 1793 i cap a 1896, va canviar la ubicació inicial (que era la plaça Major de Sarrià) a l’actual plaça que porta el seu nom. L’estàtua va ser decapitada durant la Guerra Civil i posteriorment restaurada. A la plaça hi havia fa molts anys el cèlebre Institut Colom, en el qual va ser professor Francesc Cambó; avui en dia, en el seu lloc hi ha l’Escola Bressol Blauet.

Publicitat

El monument és d’estil clàssic i el sortidor de la font envolta la pilastra i actua com la base de tot el conjunt. Una estructura basada compositivament en tres elements diferenciats, la base, el pedestal i l’escultura. Aquesta font, com moltes altres, representava quelcom important per a la ciutadania, atès que la dotava d’aigua potable per a les seves necessitats, i lògicament era motiu de satisfacció per als seus veïns. És de destacar que durant aquests anys es van construir diferents fonts a la zona del nostre districte actual, com són la de la plaça Molina, la font de la Bonanova, la plaça Adrià, etc. En definitiva estem davant d’un dels racons pintorescs del nostre districte que indubtablement no passarà desapercebut.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

La truiteria Flash Flash

Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar

Comença la pacificació de Riu de l’Or: així serà un cop acabin les obres

El pressupost de l'actuació és de 840.521 euros i té un termini previst de 8 mesos
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

La nova junta, presidida per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí