Publicitat

La gelosia és natural, però es pronuncia per patrons afectius mal apresos o baixa autoestima

"No s'ha de confondre gelosia i enveja, ni gelosia amb cel·lotípia"

spot_img

Publicat el 6.12.2022 6:30

Opinió

Mertxe Fernández

La gelosia és la resposta emocional que apareix quan es percep, de manera real o imaginària, l’amenaça de perdre algú a qui s’estima a causa de l’entrada en escena d’una tercera persona. No s’ha de confondre gelosia i enveja, ni gelosia amb cel·lotípia. En la gelosia, el subjecte considera “el bé” com a propi i el que apareix és una por a perdre’l, mentre que en l’enveja “el bé” és aliè i el que apareix és el desig de tenir-lo.

Publicitat

La gelosia és inherent a la naturalesa animal. No sols es dona en els humans, i només un quatre per cent, aproximadament, dels mamífers són monògams. Ha existit sempre perquè, de fet, no deixa de ser una espècie de pulsió que ens serveix per a protegir-nos o per a protegir l’espècie. Podríem classificar la gelosia en tres estadis diferents. En el primer, la gelosia comuna apareix quan es cregui perduda/compartida la persona estimada. En un segon estadi trobem la gelosia projectada, que es produiria en el cas de les infidelitats, o creences que s’han comès, per part de la persona estimada. I en últim lloc, hi ha propis la cel·lotípies o gelosia delirant, quan la gelosia es torna excessiva, irracional i patològica, en sospites contínues i sense fonament i que, si no s’hi posa remei, augmenta amb el pas del temps fins que esdevé una autèntica obsessió.

Publicitat

Una altra gelosia, potser la més comuna, és el que es produeix entre germans, i que guarda una certa similitud amb la gelosia per infidelitat perquè la situació és anàloga.

Imagineu la següent escena:

L’esposa és a casa i, de sobte, encara que havia estat avisada de la visita intentant que compartís la seva il·lusió, arriba el marit acompanyat d’una noia més jove, més graciosa, “nova”…  Se l’asseu a la falda, li fa petonets, abraçades, masegades i acaronaments que, a més, li són retornats per la nova acompanyant. No content amb això, a més, l’adverteix que ara viurà amb ells, i l’esposa haurà d’acceptar-la i compartir els seus vestits i joies amb la nova component de la família.

I, encara que la gelosia sigui, com hem dit, una cosa natural, és fruit de les nostres inseguretats, de no valorar-nos, d’una baixa autoestima o, evidentment, de patrons afectius mal apresos o pares massa rígids, crítics o exigents.

Però com funciona el nostre cervell a escala neuronal? En el cas de cel·lotípia, coneguda també com a síndrome d’Otelo, s’ha relacionat amb una alteració del lòbul frontal dret, lesions frontals del tàlem i fins i tot el lòbul frontal esquerre. A més, en un estudi dut a terme per Graff-Radford es va avaluar la prevalença de la gelosia delirant en pacients psiquiàtrics, i es va associar a una causa orgànica. Tanmateix, això no vol dir que no es pugui atenuar i, fins i tot solucionar, amb psicoteràpia, especialment cognitivo-conductual.

Un altre aspecte que també resulta interessant en la gelosia són, segons Takahashi, les diferents vies cerebrals que intervenen depenent del sexe. Mentre que en l’home comença en l’escorça visual i finalitza en les àrees somàtiques i viscerals, en la dona s’inicia en la xarxa de mentalització, de manera que es relacionaria més amb les emocions, la mentalització bàsica i l’experiència somàtica i visceral.

Mertxe Fernàndez és psicòloga clínica

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

El pregó de la Festa Major de Sarrià 2025

"Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí