Un món global / opinió
Judit Garrido Fontova
Comença a ser habitual la presència de menors d’edat en anuncis o campanyes publicitàries que es difonen tant a través d’Internet com a través d’altres mitjans de comunicació, com ara les xarxes socials.
Hem de tenir en compte que els menors es consideren un col·lectiu especialment vulnerable, fet que implica que el tractament de la seva imatge sigui especialment delicat. En aquest sentit, hi ha diverses normatives, nacionals i internacionals, que tendeixen a protegir els drets dels menors, tant respecte del tractament de les seves dades personals, com davant d’una sobreexposició de la seva imatge i intimitat.
Així doncs, les empreses que pretenguin recollir i tractar la imatge dels menors, han d’informar els menors, entre altres qüestions, sobre la identitat de l’empresa que serà la responsable de les seves dades, la finalitat per la qual utilitzaran les seves dades i els drets de què disposa el menor.
El dret a l’honor
A més de la normativa en matèria de protecció de dades, cal tenir en compte la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i pròpia imatge i la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor. En aquest sentit, indicar que es considera intromissió il·legítima en l’àmbit del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i pròpia imatge “la utilització del nom, de la veu o de la imatge d’una persona per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga”. Per evitar aquest tipus de consideració caldrà que el titular del dret hagi atorgat a aquest efecte el seu consentiment exprés i, en tot cas, que el tractament de la seva imatge no sigui contrari als seus interessos o pugui menyscabar la seva reputació o honor.
La complexitat aquí rau en l’obtenció del consentiment per al tractament d’imatges de menors. En concret, aquesta normativa estableix que els menors d’edat podran prestar el consentiment per si mateixos “si les seves condicions de maduresa ho permeten”, si bé en la resta de casos, el consentiment l’ha de prestar per escrit el seu representant legal, qui està obligat a posar-lo en coneixement del Ministeri Fiscal.
El fet que la normativa no concreti exactament en quina edat concreta s’entén que el menor té aquestes “condicions de maduresa” per poder atorgar per si mateix el consentiment fa que ens trobem amb un terme una mica ambigu. Serà el cas concret el que determini realment si un determinat menor té o no dites condicions de maduresa per poder atorgar per si mateix el consentiment.
Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades
