La mirada jove
Elena Bulet (@elenabulet)
La maga Gisell és una enamorada de la màgia. Ha estat capaç de venir des del Perú només per estudiar amb el mag Gabi Pareras, creador de la màgia ficcional. Paral·lelament a la màgia, també ha estudiat actuació i els seus espectacles combinen les dues habilitats. És perseverant amb tot el que es proposa i ha guanyat el primer premi en el Nacional de màgia d’Espanya el 2017. Acaba d’actuar al Teatre la Gleva, amb l’espectacle “Déjavu”. També forma part de la companyia de mags professionals, Magia Bcn (www.magiabcn.com).
Què és per tu la màgia?
És un pretext per comunicar-nos, connectar-nos i jugar. Faig màgia per aquest motiu, no ho sé fer d’una altra manera.
És difícil ser dona i maga?
En el món de la màgia, he anat aprenent a tirar endavant. A Llatinoamèrica, es veia la dona com a quelcom sexual, res més. Em molestava molt. Per això, tinc molta cura del meu estil de fer màgia. No puc obviar el meu gènere, però no vull que es digui que se m’accepta fàcil perquè soc dona. Hi ha una feina dura darrere, és treball pur.
Les dones són presents en el món de la màgia?
La màgia és un art masclista. No hi ha referències femenines. La gent s’estranya de pensar en una dona maga. “Bruixa?”, fan l’acudit. La dona sempre ha estat admesa en la màgia a manera de distracció o d’assistència…
Sovint ens imaginem al mag amb barret, vareta i frac…
Sempre ha estat la figura del mag totpoderós. Jo intento desmitificar-la, sense vestir frac ni portar accessoris. Es tracta de ser nosaltres mateixos. No crec en els estereotips, el que val és la teva pròpia màgia.
Com et sents quan actues?
Fer màgia és com estar despullada. No hi ha ningú que et pugui salvar. A diferència del teatre, on quan t’oblides del text et poden ajudar, en la màgia estàs sola. Tu decideixes, ets tu la responsable de l’escena.
Què expliques a l’espectacle “Déjavu”?
És un espectacle que parla des de la sinceritat. Representa el camí de jocs transcendentals de la meva vida. Hi apareixen les persones importants per mi i comença amb una frase significativa: “sempre he cregut que la màgia i l’amor es troben en una realitat fictícia”.
Ara estàs aprenent màgia ficcional…
Es tracta de generar metàfores a partir de la màgia. Com a espectador, sents que estàs en una bombolla. Canvia la manera descriptiva de “posa la carta aquí” per “submergeix la carta”. Està relacionada amb el teatre, amb la poesia. El Gabi, el meu mestre, és el creador d’aquest tipus de màgia.
La màgia està integrada en el nostre dia a dia?
Les persones senten la màgia de manera distant. Ens passa sempre quan anem al bar amb els amics mags. El cambrer ens diu que no podem entrar les cartes, que no podem jugar. Per nosaltres no és un joc, és la nostra vida. Però aquí no hi ha tanta cultura màgica.
És fàcil fer-se un lloc en el món de la màgia?
No, perquè els trucs sempre són els mateixos. Et vindran a veure si proposes quelcom diferent. Cal posar-li originalitat, llenguatge… Jo vull que em recordin pel que he fet sentir.
Què és el que més t’agrada de ser maga?
Poder comunicar-me a través d’un joc tan simple. Que per un moment ens oblidem de la realitat i siguem tan sols dues persones que ens estem coneixent, còmplices d’un joc. Sabem que hi ha un truc, però hem de connectar i enamorar-nos per gaudir de la màgia.
La màgia existeix?
Existeix si tu ho vols. Si decideixes jugar amb aquella metàfora. La màgia es realitza gràcies a la mirada de l’espectador. Si la persona no vol sorprendre’s, no la veurà.
Les claus per ser un bon mag/a?
Practicar, practicar i practicar, no hi ha res més.
