Opinió
Virginia Signago, Fundació Uszheimer
Quan parlem d’estrès, ens referim al mecanisme que s’activa en el nostre organisme en resposta a un augment de la demanda exterior, per exemple. Aquest mecanisme posa a prova els nostres recursos: un estrès mantingut en el temps produeix una sobrecàrrega que pot ocasionar molts problemes de salut, inclòs un deteriorament general de la nostra salut mental.
Els cuidadors tenen molts riscos de patir estrès a causa de les nombroses responsabilitats i a les altes demandes que els ocasiona la situació d’atendre als altres. Poden arribar a viure un desgast que repercuteixi en la seva salut i els faci més difícil la tasca de cuidar.
Podem triar entre diverses estratègies per combatre els efectes de l’estrès i potenciar la salut mental. Una de les més efectives i amb efectes més profunds és la meditació. Quan meditem, ens focalitzem en el present, en l’observació sense judici dels pensaments, els sentiments i, en definitiva, de la vida.
En general, les persones no estem acostumades a fixar-nos en el present: podem estar fent un passeig, conversant o treballant, sense adonar-nos que estem pensant, sense ser conscients de quines emocions ens acompanyen. El mateix passa amb les sensacions corporals: tret que patim algun dolor, no solem focalitzar el què sentim en el nostre cos. Vivim de manera poc conscient el present, i la major part del temps tenim la nostra ment i atenció posada en un altre lloc que no és el que estem vivint aquí i ara.
Una conseqüència de no viure en l’aquí i ara és que tampoc som conscients dels efectes que tenen les nostres emocions i pensaments en la nostra salut i en la nostra conducta. Tendim a reaccionar als estímuls externs i interns de manera automàtica, sense autoconsciència.
Quan es tracta de l’estrès, aquesta situació s’intensifica, perquè el nostre organisme respon a un desafiament i s’activen encara més les respostes automàtiques, de tal manera que podem arribar a sentir que tenim molt poc control de què ens succeeix.
Per això pot resultar tan saludable parar i escoltar-nos. Solem posar l’èmfasi en la importància que el cuidador es permeti espais per cuidar-se, en els quals connecti amb si mateix, amb el seu plaer i gaudir. Per meditar, podem dedicar-hi uns minuts al dia i també podem meditar mentre fem qualsevol activitat. Es tracta d’atendre als sentiments i pensaments del moment; escoltar i escoltar-nos de manera activa i conscient. Acceptant allò que observem, sense fer valoracions ni judicis.
Una pràctica continuada d’exercicis de meditació ens pot ajudar a viure els pensaments, emocions i sensacions de manera més conscient, amb la qual cosa reduïm la nostra ansietat i millorem les estratègies per fer front a l’estrès. A més, la meditació sol millorar l’autoestima: a través de la meditació practiquem l’autocura conscient, ja que la meditació és un acte d’amor cap a un mateix. Aquest exercici rebaixa la nostra autoexigència i enforteix la paciència i comprensió cap a nosaltres i cap a les altres persones.
«Cada matí naixem de nou. El que fem avui és el que més importa». Buda
Virginia Signago
