Diumenge 13, octubre 2024
21.2 C
Sant Gervasi
21.1 C
Sarrià
Publicitat

La Mixa, una història amb final feliç

Malgrat ser tan rondinaire, alguna cosa no anava bé quan la Mixa no podia ni tan sols enfilar-se al sofà

Publicat el 27.5.2022 6:30

Opinió

Clàudia Sucarrat

Aquest mes m’agradaria portar-vos una història amb final feliç. La Mixa és una gata vella i amb un caràcter molt felí, o sigui, esquerpa i solitària. Els seus propietaris la coneixen i l’estimen així tal com és. I precisament per conèixer-la van adonar-se que, malgrat ser tan rondinaire, alguna cosa no anava bé quan la Mixa no podia ni tan sols enfilar-se al sofà. Per això ens la van portar a La Veterinària

Publicitat

La Mixa també és una pacient difícil. De pèl assilvestrat i ple de nusos, no es deixa manipular i ni tan sols acaronar. Tot i que per experiència sabem que un gat amb un caràcter tan esquerp no ho és perquè sigui dolent, sinó perquè li passa alguna cosa i no sap com expressar-la. No pot parlar, i l’única manera que té per comunicar que es troba malament és amb esgarrapades i rondinejos. La vam adormir i li vam treure tots aquells borrissols que se li havien arrapat fins a ferir-li la pell. Després li vam fer unes radiografies i ens vam adonar que també tenia artrosi, però que la hi podíem tractar amb medicació per fer desaparèixer el dolor. I així ho vam fer, perquè la nostra prioritat és la qualitat de vida dels nostres pacients. Òbviament, quan es va llevar de l’anestèsia, ens va saludar amb una bona esgarrapada.

Publicitat

Aquella tarda, la Mixa va tornar a casa amb els seus propietaris. Passats uns dies, en el nostre seguiment rutinari dels pacients, ens vam posar en contacte amb els propietaris de la Mixa i de seguida vam notar que alguna cosa havia canviat. El seu to de veu era més alegre i esperançat. Ens van explicar que la Mixa era una altra gata. Que continuava sent malhumorada, però que s’enfilava al sofà i ja no era que es deixés acaronar de tant en tant, sinó que fins i tot buscava la seva companyia. De sobte, havia deixat de ser una gata dolenta, esquerpa i solitària per convertir-se en la gata que era en realitat, però que el dolor no deixava emergir. Perquè el dolor té moltes maneres de manifestar-se, i una d’elles es transformar-nos el caràcter fins a convertir-nos en una ombra del que podríem arribar a ser. D’aquí ve la importància de percebre el que els nostres animals ens volen comunicar, perquè no poden fer-ho a través de paraules. Si els propietaris de la Mixa no l’haguessin notat estranya, mai se li hagués detectat l’artrosi, i segurament el desenllaç d’aquesta història hauria sigut un altre de molt diferent i molt més trist.

Clàudia Sucarrat és veterinària en cap de La Veterinària de Sarrià

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.