Bellesguard
Esteban Galindo
Alguna vegada ja hem fet referència a les torres i muralla de la casa Bellesguard. El que avui dia es conserva és la reconstrucció que va fer Antoni Gaudí per incorporar les dues torres i un tram de muralla dins la propietat i així protegir-les, posant fi a la seva degradació. S’ha de tenir present que aquesta part de la muralla és el tancament per la part mar, per tant, la resta de torres i del tancament pujava direcció Collserola, on a l’actualitat es localitza el cementeri de Sant Gervasi. De fet, és durant el primer terç del segle XIX, quan va segregar-se una part de la parcel·la de Bellesguard per poder-se fer dit cementeri.
Però a part d’aquestes restes més conegudes, hi ha un element arquitectònic del palau reial que massa sovint passa desapercebut. Es tracta d’una tercera torre cilíndrica, adossada al viaducte que va fer Gaudí per salvar el torrent, que formava part del sistema defensiu per la banda oest del recinte, i que es localitza entre el carrer Benedetti i el carrer Bellesguard.
A les campanyes arqueològiques fetes l’any 2005 per netejar i consolidar la zona, es va poder documentar que aquesta tercera torre era d’època medieval, i per tant, del període del rei Martí. En efecte, tant el morter de calç, com els materials i sistema de construcció, es corresponen amb els emprats a la part baixa de les torres del cos de guàrdia, que és la part més antiga de les mateixes.
Actualment, s’ha tornat a netejar la torre i podem comprovar com la direcció del mur no tancava a 90 graus amb el cos de guàrdia, sinó que faria un angle de 270 graus, travessant el torrent de Betlem.
Tot això ens porta a pensar que el recinte, almenys per la seva banda oest, es trobava reforçat amb petites torres de defensa circulars, torres que indicarien la importància de l’edifici que allà es protegia, un edifici i una infraestructura que el rei Martí ja es va trobar feta quan la va comprar l’any 1408, fent-li algunes reformes orientades a donar-li la dignitat adequada per a un rei.
Caldria que aquesta resta arqueològica pogués disposar d’una major atenció, donant-li la importància que es mereix, recuperant-la de la foscor en la que es troba per posar-la en context amb les altres restes del palau de Bellesguard.
