Opinió
Miquel Saumell
Quan parlem del món agroalimentari, que representa el 20% del PIB català, polítics i alts funcionaris públics opten gairebé sempre per fer discursos buits de contingut. Quan surten al faristol fan un posat seriós, i es fan envoltar d’altres personatges que van fent que sí amb el cap. Potser amb aquesta escenificació pensen que tenen més credibilitat.
Ha passat un any des de la mobilització de la Revolta Pagesa i ara, els seus successors agrupats en el Gremi de la Pagesia Catalana han fet el balanç de les actuacions governamentals per millorar la seva difícil situació. Doncs bé, constaten que, dissortadament, no s’ha fet res de positiu al marge de les proclames i discursos que dèiem abans. Els pagesos, justificadament emprenyats, veuen que la burocràcia excessiva imposada des de l’administració no ha disminuït. Ras i curt, els polítics es continuen burlant de la pagesia.
Fa unes setmanes hi va haver el congrés de la Unió de Pagesos. El més significatiu d’aquell esdeveniment va ser el canvi del coordinador general, que ja feia molts anys que estava al capdavant de l’organització. De vegades sembla que els dirigents de la UP ignorin el problema dels pagesos, però tot té una explicació. UP és una organització molt ben finançada amb fons públics, i els seus dirigents difícilment s’enfrontaran al govern que els subvenciona.
Diuen que qui té el cul llogat no seu quan vol, i els dirigents de la UP, que es reclamen representants sindicals de la pagesia, no poden dir en veu alta tot el que pensen. En aquest sentit, també cal dir que els dirigents de la UP s’haurien d’anomenar representants empresarials i no sindicals, ja que al capdavall un pagès és un empresari, i una explotació pagesa és una empresa.
Els polítics que imposen la burocràcia forassenyada que pateixen els pagesos semblen adversaris del progrés de la nostra societat. I amb l’excusa d’exercir un control de les activitats pageses, els nostres buròcrates —polítics i alts funcionaris— estan matant la pagesia. Saben que encara que vagi desapareixent aquesta activitat, tenen feina i sou garantits. Mentrestant, la prova del nou que demostra que les coses no s’estan fent bé és que molts pagesos es jubilen sense que hi hagi una continuïtat empresarial en les seves explotacions. Moltes acaben tancant, i els consumidors ens anem quedant sense proveïdors de proximitat.
Algú potser discreparà d’aquestes reflexions, i explicarà que també hi ha activitats pageses i ramaderes de proximitat, i posarà alguns exemples molt meritoris i voluntariosos que tenen lloc al nostre barri de Sarrià, i a altres indrets. Parlem, però, d’algunes petites explotacions agrícoles, uns minúsculs horts urbans i algun petit ramat d’ovelles per netejar el sotabosc de Collserola. Però no ens enganyem, tot plegat no va més enllà de les bones intencions d’un petit grup d’activistes, però gairebé sense efectes pràctics per al conjunt dels consumidors.
