Publicitat

La plaça Molina

spot_img

Publicat el 16.4.2016 10:00

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre

És un espai amb un urbanisme poc definit, excepte la part sud-oest, amb un angle recte ben mercat que permet salvar la qualificació de plaça. És aquest angle precisament el que recull la fotografia que s’atribueix a Jaume Anglada, pare de la dibuixant Lola Anglada; la va fer en una de les seves caminades pels entorns rurals de Barcelona, a la darrera dècada del segle XIX.

Publicitat

‘La plaça Molina va ser una cruïlla
de camins i de transports’

Hi ha motius que justifiquen aquest desori urbanístic. On ara hi ha el carrer Balmes, fins als anys vint del segle XX hi passava la riera de Sant Gervasi i, per tant, era terreny incert i en constant moviment. A l’altre costat de la plaça, el carrer d’Alfons XII era l’antic camí de Barcelona a la Bonanova i, per tant, lloc de pas i també de trànsit. Des de 1878, hi passava també el tramvia, primer el de tracció animal, des de 1880 el de vapor i a principis del segle XX l’elèctric, el popular 17 que seguia cap al carrer Saragossa i arribava fins a la plaça Bonanova. L’indret, poc abans, va patir un verdader ensorrament quan l’any 1863 si va fer passar la línia de ferrocarril i, a més, s’hi construí l’estació de Sant Gervasi a cel obert. Potser buscant solucions o, si més no, inspiració a tal complexitat urbanística, es decidí el 1867 dedicar la plaça a Daniel Molina i Campmajor, arquitecte municipal de Barcelona. I poc després, el 1874, si va posar una pomposa font que, avui, és l’únic element urbà que ha sobreviscut entre la fotografia d’Anglada i l’actual.

Publicitat

De la fotografia actual cal destacar que, darrere la font, hi ha la casa Maragall, avui convertida en arxiu-museu, i que el fet de cobrir la línia i l’estació del ferrocarril ha obert la porta a una Via Augusta amb un nivell de trànsit molt elevat. Aquesta via i el carrer Balmes, segueixen dividint la plaça en tres parts d’accés accidentat, tot i les diverses modificacions que s’hi han fet. Sembla que la inspiració de l’il·lustre Molina no ha solucionat un desgavell urbanístic que sembla inspirats per l’art d’avantguarda de Dau al Set, grup que van tenir la seu aquí mateix.

Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

La “Desfilada diversa” de la Fundació ESMEN reivindica i empodera la moda inclusiva

L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha estat la cloenda de la Setmana Cultural organitzada per la Universitat Blanquerna-URL

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

Galvany reflexiona sobre la mort i l’esperança: èxit del cicle de conferències quaresmals

L’Associació CIC i la Parròquia de Sant Ildefons reuneixen més de tres-centes persones en dues sessions
spot_img

Teixir el futur

Quan una peça es teixeix amb ànima, es porta amb sentit. El futur de la moda passa per les mans: l'opinió de Marta Royo Espinet

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí