Publicitat

La plaça Molina

spot_img

Publicat el 16.4.2016 10:00

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre

És un espai amb un urbanisme poc definit, excepte la part sud-oest, amb un angle recte ben mercat que permet salvar la qualificació de plaça. És aquest angle precisament el que recull la fotografia que s’atribueix a Jaume Anglada, pare de la dibuixant Lola Anglada; la va fer en una de les seves caminades pels entorns rurals de Barcelona, a la darrera dècada del segle XIX.

Publicitat

‘La plaça Molina va ser una cruïlla
de camins i de transports’

Hi ha motius que justifiquen aquest desori urbanístic. On ara hi ha el carrer Balmes, fins als anys vint del segle XX hi passava la riera de Sant Gervasi i, per tant, era terreny incert i en constant moviment. A l’altre costat de la plaça, el carrer d’Alfons XII era l’antic camí de Barcelona a la Bonanova i, per tant, lloc de pas i també de trànsit. Des de 1878, hi passava també el tramvia, primer el de tracció animal, des de 1880 el de vapor i a principis del segle XX l’elèctric, el popular 17 que seguia cap al carrer Saragossa i arribava fins a la plaça Bonanova. L’indret, poc abans, va patir un verdader ensorrament quan l’any 1863 si va fer passar la línia de ferrocarril i, a més, s’hi construí l’estació de Sant Gervasi a cel obert. Potser buscant solucions o, si més no, inspiració a tal complexitat urbanística, es decidí el 1867 dedicar la plaça a Daniel Molina i Campmajor, arquitecte municipal de Barcelona. I poc després, el 1874, si va posar una pomposa font que, avui, és l’únic element urbà que ha sobreviscut entre la fotografia d’Anglada i l’actual.

Publicitat

De la fotografia actual cal destacar que, darrere la font, hi ha la casa Maragall, avui convertida en arxiu-museu, i que el fet de cobrir la línia i l’estació del ferrocarril ha obert la porta a una Via Augusta amb un nivell de trànsit molt elevat. Aquesta via i el carrer Balmes, segueixen dividint la plaça en tres parts d’accés accidentat, tot i les diverses modificacions que s’hi han fet. Sembla que la inspiració de l’il·lustre Molina no ha solucionat un desgavell urbanístic que sembla inspirats per l’art d’avantguarda de Dau al Set, grup que van tenir la seu aquí mateix.

Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]