Publicitat

La plaça Molina

Publicat el 16.4.2016 10:00

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre

És un espai amb un urbanisme poc definit, excepte la part sud-oest, amb un angle recte ben mercat que permet salvar la qualificació de plaça. És aquest angle precisament el que recull la fotografia que s’atribueix a Jaume Anglada, pare de la dibuixant Lola Anglada; la va fer en una de les seves caminades pels entorns rurals de Barcelona, a la darrera dècada del segle XIX.

‘La plaça Molina va ser una cruïlla
de camins i de transports’

Hi ha motius que justifiquen aquest desori urbanístic. On ara hi ha el carrer Balmes, fins als anys vint del segle XX hi passava la riera de Sant Gervasi i, per tant, era terreny incert i en constant moviment. A l’altre costat de la plaça, el carrer d’Alfons XII era l’antic camí de Barcelona a la Bonanova i, per tant, lloc de pas i també de trànsit. Des de 1878, hi passava també el tramvia, primer el de tracció animal, des de 1880 el de vapor i a principis del segle XX l’elèctric, el popular 17 que seguia cap al carrer Saragossa i arribava fins a la plaça Bonanova. L’indret, poc abans, va patir un verdader ensorrament quan l’any 1863 si va fer passar la línia de ferrocarril i, a més, s’hi construí l’estació de Sant Gervasi a cel obert. Potser buscant solucions o, si més no, inspiració a tal complexitat urbanística, es decidí el 1867 dedicar la plaça a Daniel Molina i Campmajor, arquitecte municipal de Barcelona. I poc després, el 1874, si va posar una pomposa font que, avui, és l’únic element urbà que ha sobreviscut entre la fotografia d’Anglada i l’actual.

Publicitat

De la fotografia actual cal destacar que, darrere la font, hi ha la casa Maragall, avui convertida en arxiu-museu, i que el fet de cobrir la línia i l’estació del ferrocarril ha obert la porta a una Via Augusta amb un nivell de trànsit molt elevat. Aquesta via i el carrer Balmes, segueixen dividint la plaça en tres parts d’accés accidentat, tot i les diverses modificacions que s’hi han fet. Sembla que la inspiració de l’il·lustre Molina no ha solucionat un desgavell urbanístic que sembla inspirats per l’art d’avantguarda de Dau al Set, grup que van tenir la seu aquí mateix.

Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça Molina a finals del segle XIX. Fotografia atribuïda a Jaume Anglada Colomines, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

Sarrià té més de 200 escocells d’arbre buits

L'Associació Veïnal de Sarrià ha elaborat un mapa exhaustiu amb l'estat dels escocells al barri

El Teatre de Sarrià reviu Foix amb un recital íntim

L’espectacle "L’Instant i les deixes del somni. Foix per ell mateix" va omplir el teatre amb lectures dramatitzades de Manuel Barceló i Rosa Renom, acompanyades al piano per Jordi Masó amb peces de Frederic Mompou

Una alumna dels Salesians de Sarrià destapa la invisibilització de les dones artistes al MNAC

El projecte 'On està l'altra meitat?' de l'alumna Maria Cristina Alcalá busca transformar la percepció pública i acadèmica de l'art

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí