El Racó del Veí
Jordi Llorach i Cendra
A l’exemplar del mes passat, exposava que a Barcelona sempre li ha costat molt avançar com a ciutat si no ha tingut l’ajuda d’estímuls externs. I sembla que continua amb la mateixa tònica. Hi ha qui diu que s’han d’organitzar els Jocs d’Hivern i comença a circular la idea que Barcelona ha de ser la seu de l’Exposició Universal. Tot plegat fa pensar que aquesta ciutat té la planificació com a assignatura pendent.
Què s’ha de planificar? Tot! Cinc exemples de necessitats. Abans de suprimir la circulació de vehicles a motor, s’haurien d’haver previst les xarxes urbanes i interurbanes que la supleixin: ferrocarrils, metros, autobusos, tramvies, aparcaments dissuasoris, etc. S’han d’eliminar els fums dels vaixells i dels creuers ancorats al port, la contaminació que genera la càrrega i descàrrega al moll, les calefaccions amb combustibles fòssils, la pols que originen les obres, etc. És imprescindible normalitzar l’accés al primer habitatge, tant de lloguer com de compra, i no només promovent pisos socials sinó evitant l’especulació salvatge. Comptant amb el nombre suficient d’efectius, s’ha d’assolir que la ciutat tingui més seguretat. I convé actuar coordinadament amb els municipis que integren l’Àrea Metropolitana.
Com s’ha de fer tot això? Hi ha d’haver qui planifiqui el futur de la ciutat per arraconar definitivament la política de la improvisació, aquella que si surt bé, dòmino, i si no, tal dia farà un any. Barcelona no pot perdre més el temps amb improvisacions, i més quan la ciutat no travessa la millor època: han marxat moltes empreses, que de moment no tornaran, la Generalitat porta temps paralitzada i no es preveu que es reactivi properament, hi ha retards considerables en alguns sectors importants, acumulats durant els anteriors mandats, el turisme, l’oci nocturn i els ingressos que generen no tenen perquè durar sempre i s’ha d’esmerçar molta dedicació per afrontar els nous reptes econòmics, tecnològics, socials, etc. És imprescindible que Barcelona aprengui a planificar. Vinga, doncs!
