27 C
Sant Gervasi
| Divendres 12 d'agost de 2022 |
Publicitat

La plusvàlua municipal: arguments legals de la CISCat

Entrevista a Javier Sardá, impulsor de l'associació CISCat

Publicitat

Contingut Promocionat

El 26 d’octubre del 2021, després de cinc sentències prèvies en què s’avisava que les hisendes locals calculen malament la base imposable a les plusvàlues municipals, el Tribunal Constitucional decideix apartar el text legal perquè els experts d’Hisenda revisin la seva actuació confiscatòria per doble tributació (IBI i IIVTNU) a un mateix valor cadastral. I és que, de vegades, una família es veu obligada a vendre la llar per fer front a pagament de les plusvàlues calculades prescindint de la llei. L’Associació contra l’Impost de Successions en Catalunya (CIS Cat) és una associació creada per informar sobre aquesta qüestió i, si és el cas, recomanar les actuacions que evitin sancions de l’administració. En parlem amb Javier Sardá, impulsor de l’associació.

La CIS Cat és contrària als impostos?

No, de cap manera. L’Associació està a favor de contribuir correctament en aplicació dels impostos, però posant en evidència Hisenda quan incompleix la llei amb interpretacions que els beneficien recaptant en frau.

Publicitat

La informació que surt d’Hisenda enganya els contribuents amb el càlcul de les bases imposables, aquells valors pendents de tributar, que ningú no posa en dubte per la seva procedència.

Els impostos “mortis causa” (ISyD, IIVTNU) es limiten a valors en propietat del difunt, pendents de declarar, i per això de tributar per actes (“inter vivos”) en vida del difunt que ocult a les seves declaracions de patrimoni.

Publicitat

Què puc esperar si pago els impostos?

Res, l’impost és un tribut “sense contraprestació”. Per més que paguis, no pots exigir res de l’administració. Se suposa que l’administració recapta mitjançant impostos aplicats a “increments” de valor patrimonials i “guanys” per rendes i reparteix a qui ho necessita. Són tributs diferenciats de les “taxes”, que són per serveis com són la cotització a la Seguretat Social, les escombraries, la connexió a l’aigua, els desguassos, etc.

Les administracions local i autonòmica poden posar impostos?

No exactament: la potestat impositiva és només del Congrés dels Diputats espanyol. El Parlament català té competències delegades i subjugades a les lleis de l’estat.

L’impost de patrimoni es paga per tenir moltes propietats? Només és cosa de rics?

S’ha difós la interpretació de “pagar per tenir”, en interès de recaptar, que és un frau al missatge polític. L’impost es defineix per al patrimoni “net” (increments de patrimoni) resultant de deduir els valors que hagin patit un “gravamen” previ (inclòs el de patrimoni “brut” declarat anteriorment.

Una llei que proposés aplicar un tribut a valors declarats, i per això tributats (estalvi), seria contrària a la prohibició de doble tributació i confiscatòria de la propietat privada declarada.

L’impost no proposa aquesta aberració inconstitucional, però els assessors i declarants s’han cregut que es tributa per tot el patrimoni “brut”.

La llei afirma que pots tenir més de 2.000.000 € sense haver de pagar impost, i que s’ha de declarar (documentar) una liquidació “negativa”. L’agència tributària, però, diu a la seva pàgina web que tot patrimoni superior a 2.000.000 € ha de tributar: https://www.agenciatributaria.es/AEAT.educacion/Profesores_VT3_es_ES.html#213; diu que “han de contribuir en tot cas”.

Per què s’ha de pagar la plusvàlua municipal? Afecta el solar, el terreny l’edificació…?

La llei de cadastre defineix els diferents tipus de sòl i fa referència als terrenys “urbanitzables” com a únics sòls que anomena “terreny”, perquè els terrenys urbanitzats disposen de la condició de solar urbanitzat diferenciada de terreny urbanitzable. El valor de sòl (potestatiu de calcular per Hisendes locals – els ajuntaments) es legisla per l’anomenat “mètode residual” i es requereix la valoració de la construcció que els ajuntaments ometen sistemàticament, a més de resultar impossible establir un valor de terreny sense disposar de valor de venda, com passa a les transmissions “mortis causa”.

  • Quan la transmissió és “mortis causa”, resulta impossible saber matemàticament un valor residual del valor de venda, per inexistent, respecte al valor de la construcció que tampoc calculen.
  • Quan la propietat venuda està en comunitat de béns (sòl comú de parcel·la), resulta impossible conèixer un valor residual del valor de venda de la construcció que no s’ha venut.

El solar, el terreny i la construcció són béns immobles diferenciats pels textos que els esmenten de forma diferenciada i conjunta. Ningú hauria d’interpretar que un “terreny” sigui en tot cas “solar”, quan els esmenta de forma conjunta i separada en diferents textos, a manera de variables alfanumèriques diferenciades.

La plusvàlua es tributa sobre l’increment del “valor cadastral de terreny”, i això fa impossible que es tributi en béns immobles que ja disposen de valor cadastral (sense el qualificatiu de solar), omès per Hisenda.

Ens pots definir que és terreny i solar?

Tot solar és terreny, però tot terreny no és solar fins que adquireix el màxim valor per permetre edificabilitat, que és el màxim valor de la productivitat permesa en metre quadrat de sòl.

A Espanya, es fan alhora totes les construccions independents dins del solar, però en altres països hi ha costum de construir el solar amb divisió horitzontal “entre columnes o parets mestres” i les construccions independents (productivitats diferenciades) es construeixen de forma escalonada, dins del solar amb superfície construïda en divisió horitzontal. No és el més estètic: això no obstant, explica la diferència legal entre el “solar” i les construccions independents del solar construïdes alhora, per evitar una estètica poc desitjable.

Cases en construcció a Egipte. ©Javier Sardá

Quan el terreny rústic es canvia de classificació a urbà, incrementa el seu valor en el procés d’urbanització fins a obtenir la condició de Solar, amb la qual cosa perd la condició i el valor de terreny en tota la superfície de la parcel·la per construcció residencial permesa per a usos d’habitatge o local “real o potencial”, que són el màxim valor del metre quadrat a “solar”.

Es pot reclamar la plusvàlua municipal autoliquidada? És complicat?

Sí, es pot reclamar en tots els casos de habitatges i locals a Barcelona. La llei impedeix “autoliquidacions” quan proposa “liquidació” o “liquidació definitiva” quan t’assignen el “valor cadastral” de solar, resultant nul·les de ple dret i per això recuperables.

No és correcte “recomanar autoliquidació” des d’un ajuntament quan la llei proposa “liquidació” i en darrer extrem “liquidació definitiva” quan obté valor per la seva condició de solar urbanitzat, que deixa de ser terreny urbanitzable.

El tràmit no és complicat: requereix presentar reclamació de devolució, argumentant els textos de llei que donen suport a tot el que estic afirmant en aquestes línies, alguns dels quals estan publicats a la web de l’associació des del març de 2021, mesos abans de la darrera sentència del Tribunal Constitucional, segons les cinc sentències prèvies.

Personalment, recomano presentar al·legació per evitar la liquidació davant la “ignorància interessada” de l’Ajuntament, com va posar de manifest el Tribunal Constitucional a finals de 2021, exigint allò que estableix la llei general tributària en conjunt, però no apliquen correctament des de 2004. Sí, són divuit anys confiscats als estalviadors amb hipoteques i esforç d’estalvi en capital immobiliari.

Quan es pot recuperar el pagament de l’impost de la plusvàlua municipal? El CIS Cat pot reclamar-ho?

La CISCat lliura document d’al·legació als seus associats perquè facin la presentació personalment al web de l’agència tributària de Barcelona. Si no es rep resposta en tres mesos, l’ajuntament ja no pot liquidar plusvàlua, i si escau només seria el 3 % d’interessos de tres mesos, cosa que no passarà perquè ja s’han presentat moltes al·legacions i cap no ha rebut resposta quan és un solar.

La reclamació de retorn requereix més gestió i la dirigim a l’empresa del president perquè no hi ha hagut cap empresa assessora que entengui o vulgui entendre l’error comès, cosa que suposaria reconèixer un error i possible enuig de clients habituals.

Els interessats que esmenten la lectura a “El Jardí” disposaran d’un avantatge en la contractació.

Més informació a Ciscat.org

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.