Opinió
Joan Buscà i Ambrós
Cada dia moren al món 25.000 persones, de les quals 18.000 són infants. Segons la Revista Forbes del 2020, la persona més rica del món guanya cada minut 126.300 € i 182 milions d’euros en un dia. I segons estadístiques del Banc Mundial i de l’OCDE, en els últims 10 anys la riquesa del món (PIB) ha continuat creixent, excepte l’any 2020, en què va retrocedir un 4,2 % per la pandèmia de la covid-19.
És evident que un creixement de la riquesa a escala mundial no és una data dolenta: en termes econòmics, el que no és correcte és que la riquesa mundial s’acumuli en molt poques persones. Així, segons un informe d’Oxfam publicat el 2017, l’1 % de la població més rica del món tenia més riquesa que el 99 % de la resta de la població mundial. Tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com el Banc Mundial i l’OCDE, en els seus últims informes i estudis transmeten una profunda preocupació per l’increment d’aquestes desigualtats econòmiques, ja que pot generar una profunda agitació social i una llarga recuperació econòmica que pot durar dècades si no es prenen mesures adequades.
Una economia al servei de l’1 %, com es coneix, és molt inquietant i perillosa. Abans de la covid-19, les desigualtats econòmiques eren importants. Entre el 2000 i el 2017, l’increment de la riquesa mundial ha anat a parar en mans del 10 % de la població mundial més rica i ha fet augmentar escandalosament els nivells de població que pateix pobresa. Dels 194 països que té el planeta, 73 són qualificats per l’OCDE i l’FMI com a paradisos fiscals. Un paradís fiscal és un país la tributació en impostos del qual és molt baixa. És a dir, la informació sobre els propietaris i titulars de totes les inversions financeres i propietaris de societats que resideixen en aquell país són opaques tant per al mateix país com per a tercers. L’última estimació que es dona sobre la riquesa acumulada en aquests 73 paradisos fiscals és d’entre 22 i 23 bilions de dòlars.
Aquests 73 països estan repartits pels cinc continents i són països amb una superfície petita i amb molt poca població. Per tant, l’aplicació i el control de les seves lleis és fàcil i segura. Segons un informe d’Oxfam, el 2015 62 persones tenien la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones en el món. El 2010 (cinc anys abans), les 62 persones riques eren 388: en poc menys de cinc anys, les 62 persones riques van acumular 540.000 milions de dòlars i un patrimoni d’1,76 bilions de dòlars. Segons un informe de Tax Justice Network, els països de tot el món perden aproximadament una mitjana del 9,2 % dels seus pressupostos sanitaris en inversions que es dirigeixen a paradisos fiscals. Això representa 427 mil milions de dòlars l’any.
La covid-19 ha revelat moltes fractures d’un fràgil esquelet de la societat: ha descobert falsedats i enganys, com ara que teníem uns serveis sanitaris complets, competitius i per a tothom; que els mercats de treball eren ben remunerats; que vivíem en un món postracista i que la igualtat de gènere estava poc més que superada… recordem les paraules d’Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides: “La pandèmia de la covid-19 serà recordada per haver-se cobrat més de dos milions de morts i haver provocat que centenars de milions de persones s’hagin vist sotmeses a una situació de pobresa i falta total de recursos”.
També serà recordada com la pandèmia per la qual, per primera vegada, la desigualtat s’incrementi al mateix temps i pràcticament en tots els països del món. L’informe d’Oxfam (2021) preveu que la pandèmia augmenti un 87 % la desigualtat d’ingressos, així com també les desigualtats de gènere i la desigualtat racial. I els governs no han adoptat cap mesura per lluitar contra aquestes desigualtats: la població llatina, negra i afro descendents tenen moltes més probabilitats de morir de covid-19 que les persones blanques.
La fortuna acumulada des de l’inici de la crisi covid-19 per les persones de l’economia de l’1 % (mil milionaris) seria més que suficient per evitar que cap persona més hagi esdevingut més pobra i que es financi la vacunació de tota la població mundial.
La covid-19 marcarà un abans i un després en l’economia global: molts professionals de l’economia estem treballant i estudiant per fer-ne un pronòstic, però en aquests moments és extremadament difícil. No sabem cap a on anem. I els governs de tot el món tenen una oportunitat cada vegada més petita per construir una economia més justa i inclusiva, que protegeixi el planeta i retalli les desigualtats. Vivim en un sistema econòmic que la pandèmia ha demostrat que és fallit, que treballa amb sistemes democràtics arrelats en les desigualtats i en l’opressió per un patriarcat, un racisme i una supremacia blanca.
Joan Buscà i Ambrós és economista.
