Publicitat

Tenir un bon testament

Joan Buscà i Ambrós escriu a El Racó del Veïnat

Publicat el 20.1.2024 5:00 · Actualitzat el 21.1.2024 20:50

El Racó del Veïnat

Joan Buscà

Un estudi recent de la Universitat de Màlaga vincula canvis en els testaments motivats per l’augment de l’esperança de vida i els canvis en les relacions de família. Un 57% descarta estalviar amb el propòsit de deixar patrimoni als fills. Només un 9% espera viure la vellesa a casa seva amb un fill. I la resta creu que ho farà en residències o amb persones cuidadores. Un 51% afirma haver ajudat els fills per sortir de casa i un 37% ha ajudat econòmicament als fills en l’últim any. Un 61% és partidari d’eliminar l’impost de successions. Un 83% està a favor de repartir l’herència perquè representa l’esforç dels pares que han fet per als fills. Quasi un 10% confirma haver tingut conflictes familiars vinculats a una herència i un 33% coneixen persones que els han tingut. Es pot tenir i canviar el testament tantes vegades com es vulgui. Amb el testament es dona i reparteix el patrimoni de la forma i a les persones que es vulgui, familiars o no. No es pot preveure el dia del traspàs, però sí que es pot preveure, planificar, canviar i actualitzar un testament. És bo i recomanable tenir sempre un bon testament a la mà.

Joan Buscà i Ambrós és economista

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Can Puig o ‘La Ciudad de los Muchachos’, després del soroll mediàtic

"La resolució del síndic va tornar a posar el tema sobre la taula. Ara falta veure si tot plegat acaba convertint-se en un debat puntual o si finalment apareix algun gest que faci visible la història"

“Pots tenir una vida digna a un lloc menys exclusiu”

"Davant la injustícia no tenim alternativa, organitzem-nos i lluitem per un habitatge digne per a tothom": l'opinió del Sindicat d'Habitatge de Cassoles

“Continuarem anant a altres biblioteques”: un any de la inauguració de la J.V. Foix

Una queixa de Josep Prim, veí sarrianenc, quan l'equipament celebra un any de posada en marxa

Gloria de la Nogal, la farmacèutica que va convertir un trosset del carrer Saragossa en un lloc de consol i amistat

Una memòria familiar sobre vocació imposada, postguerra, resistència quotidiana i vida compartida al Farró
spot_img

La llum que ens perdem

Un nou relat de Maria Àngels Viladot

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí