21.4 C
Sant Gervasi
| Dilluns 28 de setembre de 2020 |

La política de Barcelona

La mirada política

Roger Rosich

Roger_Rossich_20141015_105436La política de Barcelona passa avui i és avui l’alcaldessa Ada Colau, que, tot i superats amb escreix uns dignes primers 100 dies de gràcia, governa l’Ajuntament de la Ciutat Comtal sense resposta política i amb un domini del quadre barceloní sense discussió.

A Madrid l’alcaldessa Manuela Carmena, com a mínim, té a la bancada de l’oposició a la volcànica Esperanza Aguirre, que pot fer molt soroll, i governant la Comunitat a la popular popular Cristina Cifuentes.

Publicitat

Ada Colau, en canvi, governa sense oposició. El PSC i ERC es mouen de forma desdibuixada entre el suport i la crítica. El PSC ai làs! Amb Jordi Martí de gerent, i abraçant a l’alcaldessa que va basar la seva campanya en atacar tot el “Model Barcelona” anterior a ella: ja fossin les dècades i dècades dels governs socialistes o per l’única legislatura de CiU. I va i fitxa a l’exconseller convergent Pere Macias perquè es posi al front del projecte de la connexió del Tramvia per la Diagonal. Com Martí, un professional de nivell adequat a la tasca, i captat amb intel·ligència pel govern municipal. Tanmateix les dissonàncies sonen.

I també sonen per a CiU (encara CiU), que manté a l’exalcalde Trias en una estranya circumstància, amb Forn assenyalat com a successor (quan es parla de fer primàries…), corrents internes movent-se, manca de resposta, manca de discurs… Trias era l’alcalde i es devia pensar que ja ho tenia tot fet i va presentar un projecte continuista, sense atractius afegits, i d’això a la decadència hi ha un pas. No hi ha resposta ni reacció a la política del govern Colau. Un discurs tant fort (i no sé si tant clar) com el de l’alcaldessa no té resposta oficial. Davant seu sols hi ha un silenci nou i molt llarg.

Tampoc al govern Puigdemont, des de l’altra banda de plaça li interessa discutir-se amb ella. La plaça Sant Jaume és avui un tranquil jardí que vol deixar avançar la primavera.

La CUP no fa molt més que numerets. I tampoc fa massa Ciutadans, que va treure molt bon resultat per l’impuls del moment de la seva marca i per la fallida del PP amb un candidat gastat, com era Alberto Fernández Díaz. Ni ell, ni Carina Mejías, tampoc treuen rendibilitat d’una oposició que podria ser fàcil de fer.

Del govern Colau es pot passar a cert “Colauisme”, que no serà un marge fàcil de saltar, i que l’alcaldessa i el seu equip municipal hauran aconseguit imposar. La combinació que s’enduu el premi? Bona gestió i pragmatisme amb responsables tècnics (Martí, Macias o Amadeu Recasens com a exemples) i molta política social, molt Discurs Colau. Aquesta, ella, és la política de Barcelona avui.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.