Notícies de Sant Gervasi
Jesús Mestre Campi
Convergència i Unió ha estat i, de fet, segueix sent el grup polític majoritari al districte de Sarrià-Sant Gervasi des dels inicis de la democràcia. El dilluns 27 de març es va celebrar un acte a l’espaiosa sala d’actes del Col·legi Sant Jordi, ben plena amb unes 250 persones -amb molts representants de les associacions i entitats del districte-, que certificava el fi de l’etapa convergent i l’inici d’una altra amb nou partit, el Partit Demòcrata Europeu de Catalunya, i noves sigles PDeCAT. El motiu de l’acte era presentar a la nova presidenta de la secció de Sarrià-Sant Gervasi, la consellera Montserrat Martín, que va justifica el canvi de nom en el sentit que “el partit s’ha d’adaptar als nous temps” i que cal obrir una renovació i un relleu generacional.
Fotografia Carme Rocamora
Va seguir Genís Boadella, vicepresident de la vegueria de Barcelona, que va deixar ben clar que l’objectiu del partit a la ciutat és tornar a guanyar les eleccions municipals. A continuació, seguint el guió de fer parlaments breus, un militant de tota la vida, en Jesús Arnó, va exposar els seus dubtes de seguir amb Convergència després del “catacrac del juliol”, però entén que el nou partit vol recollir el millor del pensament convergent i s’ha decidit a donar un aval al nou partit. Fent contrapunt, la Marta Macias, que es va definir com a feminista i molt vinculada al sector de la cooperació internacional, no havia sigut mai militant de Convergència però ara se n’ha fet del PDeCAT, i espera que el nou partit lideri el país en aquests moments difícils i decisius per al seu futur.
El PDeCAT es necessari
per aconseguir la independència
Fotografia de Carme Rocamora
L’acta s’encaminava cap al seu final i Jordi Martí, regidor president del districte, va expressar el seu convenciment en recuperar la confiança de l’electorat. Introduint al convidat estrella de la vetllada, Martí va opinar que “no hi ha independència de Catalunya sense Barcelona”, i va presentar a Artur Mas com el millor polític català del segle XXI. Mas, al seu torn, va agrair com a veí del barri que el PDeCAT donés veu a un condemnat, i es va definir com a “desobedient”… quan sempre havia pensat què era molt obedient. Després d’afirmar que el nou partit neix amb arrels profundes de molta gent de Convergència, de procedents d’altres partits i també sabia de gent nova a la política de partit, el seu parlament va prendre un to de reivindicació independentista. El 2012 es va fer un gir a la política catalana que no es pot canviar i que “millor que ens en sortim bé!”. Per Mas només hi ha dos camins: seguir el camí de l’statu quo, l’autonomia, però cada cop més degradada, o convertir Catalunya en un país normal i, fins i tot, en un país de primera fila al món. Per Mas, cal el PDeCAT per aconseguir la independència.
Així acabava un acte polític amb una escenografia cuidada i efectista, amb un orador de primera i amb una nova presidenta, la Montserrat Martín, una dona decidida i valenta que ha de liderar la secció més emblemàtica d’aquest partit: a primera fila, al costat del president Mas i d’Helena Rakòsnik, també hi eren Xavier Trias, Jordi Vilajoana o Carles Agustí, entre altres.
