Política
Ana Rubió
“L’imaginari del bon líder i bon comunicador està construït en base d’uns criteris que com a dones no ens representen, però que si no seguim, fan que la gent no ens reconegui com a figura d’autoritat”. Aquestes paraules són de Jenn Díaz, diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i autora del llibre Dona i poder: com i per què feminitzar la política. Denuncien una realitat social que acompanya les dones des que entren com a representants en l’esfera pública fins que l’abandonen. Una reflexió que articula la seva darrera obra i que el dimarts 29 de juny, va presentar als Jardins de Muñoz Ramonet.
L’acte, que s’havia de celebrar el primer dia del mes però que va ser cancel·lat per pluja, va ser organitzat per ERC Sarrià-Sant Gervasi i moderat per la secretària de les Dones al districte, Núria Satorra. Hi van assistir al voltant de trenta persones, majoritàriament dones, i va comptar amb la participació de l’escriptora i de la regidora del partit a l’Ajuntament de Barcelona Elisenda Alamany.
La xerrada va tenir com a eix principal la valoració del sistema polític català des d’una mirada feminista i va durar gairebé una hora i mitja. A partir d’una conversa distesa, les ponents van comentar un seguit de temes que s’inclouen en l’obra de Jenn Díaz, tot combinant experiències personals amb opinions més explícites. A grans trets, van reflexionar sobre les polítiques públiques, vinculades a l’urbanisme i a la manca de referents femenins en el món professional, i van qüestionar la figura del polític o la política carismàtica i i els valors que, com a societat, s’associen a aquest rol.
Alamany va destacar la capacitat de Dona i poder per passar del micro al macrocosmos: “El llibre té la virtut de convertir l’anècdota o l’experiència personal en categoria”. La regidora va voler destacar que les situacions narrades per Díaz no són escenes aïllades, sinó que succeeixen a altres dones, amb altres noms i cognoms. La pròpia autora ho va resumir així: “Jo explico el que a mi m’ha passat al Parlament de Catalunya i que segurament t’està passant a tu a nivell local; sigui en el teu casal, a la teva empresa o a l’assemblea del barri”.
Díaz va començar a escriure l’obra durant el confinament, després de realitzar ponències virtuals i debatre sobre la feminització de la política en trobades online. En ella, recull la seva experiència dels darrers dos anys com a diputada, un període de temps en què la quota de dones al parlament ha augmentat fins el 47,4%, la dada més paritària fins el moment.
L’escriptora va compartir que la infrarrepresentació ha provocat que moltes necessitats quedin invisibilitzades: “Les quotes no són un favor que ens fa la democràcia, sinó que la presència de dones millora la democràcia. Això vol dir que automàticament pitxes un botó i la institució és feminista? Doncs no, però si tu sempre fas una línia recta per arribar a un lloc, quan dissenyis una política pública actuaràs així. Si en canvi, has de fer ziga-zaga, en dissenyar una política pública pensaràs més en les voltes fetes i tindràs en compte més realitats”.
Ambdues professionals van reivindicar en tot moment un feminisme interseccional i divers, que tingui en consideració les necessitats de tot el conjunt de la població i no només de les dones blanques, cis, d’entre 30 i 40 anys i de classe mitjana-alta.
A tot això, l’autora de Dona i Poder va denunciar que les dades a partir de les quals es creen les polítiques públiques incorporen un biaix de gènere que perpetua la problemàtica. Per a ella, el moviment feminista del segle XXI és el feminisme de la llum perquè es comencen a tenir dades d’allò que només eren percepcions i sensacions; per la diputada, tota aquesta feina que s’està realitzant ha de tenir una incidència real.
“La revolució real no és que arribem al poder, és que quan hi arribem el canviem i el compartim, amb noves formes de lideratge i amb sororitat”, va seguir Díaz, que també va relatar com hi ha estudis que demostren que, quan les dones lideren projectes públics, el llenguatge utilitzat és diferent, més humà. Tanmateix, com va confessar, aquest canvi té un risc i és la possibilitat que creguin que com a professional no ets vàlida i et vulguin tutelar. Per a l’autora de Dona i poder això s’ha d’acabar: “És essencial revaloritzar els sistemes d’acció i comunicació per a trencar amb una manera de fer completament masculinitzada”.
Amb aquest objectiu, Díaz creu que és indispensable l’increment de figures femenines: “Crec que com més dones estiguem a primera línia, generant més referents, més dones entendran que estar en política no és seguir l’ABC que s’ha seguit fins ara”.
L’autora acaba el seu llibre amb una frase de Carme Karr: “Les dones no som, com alguns pensen, enemigues dels homes, però sí que som enemigues d’algunes lleis fetes per homes”. Una reflexió que recull tot allò dit durant la presentació i que, a causa de la crisi generada per la covid-19, pot tenir una projecció real en la política catalana. En paraules de Díaz, després de la pandèmia s’obre una oportunitat “per instaurar una nova manera d’entendre les institucions més horitzontal i més humana, i s’ha d’aprofitar”.
L’acte va culminar amb un torn obert de preguntes, amb molta participació, i la posterior firma del llibre per part de l’autora. Tot el conjunt, una tarda enriquidora.
