Cultura
Roser Díaz
Ha arribat la primavera,
els mesos plens de color.
No hi ha un ram, ni una poncella
per regalar al meu amor.
Les branques, plenes d’espines,
no es defenen de ningú,
no hi ha tisores ni mans
que escapcin el seu futur.
Els gerros, sobre les taules,
romanen tristos i buits,
no tenen del mes d’abril
cap color ni cap perfum.
Els cabassos plens de roses,
de clavells i llessamins
ara són només sedassos
fets d’entramats de cordills.
La violeta, amb picardia,
li diu al lliri indignat,
la primavera on tu neixes
només té la terra i camp,
no ets admirat a les reixes,
ni als testos, ni als jardins,
la teva bellesa queda
orgullosa, en solitari lluint.
Et marciràs sol i trist,
com totes les noves flors,
perquè aquest any la primavera
guardarà només per ella,
egoista i riallera,
tots els perfums i els colors.
Roser Díaz. Abril del 2020.
