Opinió
Jesús Mestre
A finals de març es van iniciar les obres de rehabilitació del Parc de l’Oreneta i al llarg de l’abril s’han mantingut a bon ritme. Poc abans, el col·lectiu d’Amics i Amigues del Parc de Castell de l’Oreneta van presentar diverses al·legacions que, de moment, segueixen sense resposta de l’administració i que no han aconseguit aturar l’inici de les obres. Fa més d’un any que es manté el conflicte entre Parc i Jardins i el Districte de Sarrià – Sant Gervasi amb aquest col·lectiu, vinculat a altres entitats socials de Sarrià i a grups ecologistes de Barcelona. I no es pot dir que s’hagi assolit un diàleg o negociació productiva: les posicions d’uns i altres continuen allunyades i enfrontades. Potser el col·lectiu manté una actitud força intransigent, cosa comprensible des dels paràmetres ecologistes, però no s’entén l’enrocament de l’administració ni les moltes deficiències tècniques que s’han descobert i comunicat en els projectes d’obra.
Qualsevol persona que passegi ara pel Parc de l’Oreneta, segurament es sorprendrà en veure les tones de formigó que s’estan abocant enmig del bosc, en els camins d’aquest parc de caràcter forestal que hauria de ser un dels accessos i lloc d’interrelació amb el Parc Natural de Collserola. S’aconseguirà d’aquesta manera aturar l’erosió provocada per l’aigua? Diversos experts consultats pel col·lectiu els Amics de l’Oreneta no ho creuen. Des d’ulls poc experts, no sembla que sigui la millor decisió intervenir tan dràsticament en el delicat equilibri natural d’un paratge com aquest, que ha seguit una evolució pròpia ben interessant. El parc de l’Oreneta és sobretot un bosc, no un jardí urbà.
Invertir 2 milions d’€ per urbanitzar de forma ‘dura’ un entorn forestal és qualificat com a ‘actuació mínima’ per @MaxCahnerP
Mínima pel cost o pel tipus d’actuació?
Potser @MaiteCatala ens pot resoldre el dubte #AjuntamentContraElVerd #SalvemlOreneta #NoPavimenteulOreneta https://t.co/8A97CHLsoa— Amigues i amics del Parc del Castell de l’Oreneta (@ParcOreneta) March 27, 2022
No es discuteix la necessitat i oportunitat d’actuar a l’Oreneta, sinó de la manera com s’ha planejat i, com podem comprovar, s’està fent. Potser hi ha altres alternatives d’intervenció més respectuoses en un ecosistema com aquest i, en canvi, s’hauria pogut intentar salvar atractives restes d’edificis, basses, murs de pedres, calçades… que es van perdent a poc a poc. Com, per exemple, l’era de la part baixa, un punt de trobada de passejants i un bon mirador sobre la part de Can Caralleu, que informa del passat agrícola del paratge .
L’era agrícola del parc
Jordi Bigues
L’era del Parc de l’Oreneta és una relíquia reeixida i ben conservada del passat agrícola. És circular, i el paviment és de rajoles de 20 per 20 centímeres i 4 centímetres de gruix. Quasi 1.900 rajoles, de les quals únicament en falten 56 de desaparegudes, un 2,4 % del total. Moltes de les rajoles mostren ditades, mans i altres marques pendents d’estudi. Entorn de l’era hi ha un muret exterior d’uns 30 centímetres d’altura, format per 427 maons de 30 cm per 14 cm i 4 centrímetrers de gruix. Uns 124 maons van patir la intervenció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que va esbotzar una part del muret exterior, quasi el 30 %, per eixamplar el camí.
L’autor del catàleg del patrimoni de Barcelona, l’arquitecte Jordi Rogent Albiol, va incloure tot el parc de l’Oreneta com a bé patrimonial, però finalment tan sols es van protegir les restes del castell i el camí històric de pujada. El Dilluns de Pasqua, un grup de sarrianencs va escombrar i deixar al descobert la part del paviment de l’era que havia quedat tapada pel camí que puja per l’entrada de l’escola Tàber.
I el dimarts 19 d’abril, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona va aturar la intenció que una excavadora fes una rasa que hauria destruït part del paviment. BIMSA i Parcs i Jardins es van comprometre a no malmetre l’era que, sorprenentment, no està catalogada.
