26.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 27 de maig de 2022 |
Publicitat

La rehabilitació del Parc del Castell de l’Oreneta: tones de formigó enmig del bosc

Opinió de l'historiador Jesús Mestre i l'activista mediambiental Jordi Bigues

Publicitatspot_imgspot_img
Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Opinió

Jesús Mestre

A finals de març es van iniciar les obres de rehabilitació del Parc de l’Oreneta i al llarg de l’abril s’han mantingut a bon ritme. Poc abans, el col·lectiu d’Amics i Amigues del Parc de Castell de l’Oreneta van presentar diverses al·legacions que, de moment, segueixen sense resposta de l’administració i que no han aconseguit aturar l’inici de les obres. Fa més d’un any que es manté el conflicte entre Parc i Jardins i el Districte de Sarrià – Sant Gervasi amb aquest col·lectiu, vinculat a altres entitats socials de Sarrià i a grups ecologistes de Barcelona. I no es pot dir que s’hagi assolit un diàleg o negociació productiva: les posicions d’uns i altres continuen allunyades i enfrontades. Potser el col·lectiu manté una actitud força intransigent, cosa comprensible des dels paràmetres ecologistes, però no s’entén l’enrocament de l’administració ni les moltes deficiències tècniques que s’han descobert i comunicat en els projectes d’obra.

Qualsevol persona que passegi ara pel Parc de l’Oreneta, segurament es sorprendrà en veure les tones de formigó que s’estan abocant enmig del bosc, en els camins d’aquest parc de caràcter forestal que hauria de ser un dels accessos i lloc d’interrelació amb el Parc Natural de Collserola. S’aconseguirà d’aquesta manera aturar l’erosió provocada per l’aigua? Diversos experts consultats pel col·lectiu els Amics de l’Oreneta no ho creuen. Des d’ulls poc experts, no sembla que sigui la millor decisió intervenir tan dràsticament en el delicat equilibri natural d’un paratge com aquest, que ha seguit una evolució pròpia ben interessant. El parc de l’Oreneta és sobretot un bosc, no un jardí urbà.

Publicitat

No es discuteix la necessitat i oportunitat d’actuar a l’Oreneta, sinó de la manera com s’ha planejat i, com podem comprovar, s’està fent. Potser hi ha altres alternatives d’intervenció més respectuoses en un ecosistema com aquest i, en canvi, s’hauria pogut intentar salvar atractives restes d’edificis, basses, murs de pedres, calçades… que es van perdent a poc a poc. Com, per exemple, l’era de la part baixa, un punt de trobada de passejants i un bon mirador sobre la part de Can Caralleu, que informa del passat agrícola del paratge .

L’era agrícola del parc

Publicitat

Jordi Bigues

L’era del Parc de l’Oreneta és una relíquia reeixida i ben conservada del passat agrícola. És circular, i el paviment és de rajoles de 20 per 20 centímeres i 4 centímetres de gruix. Quasi 1.900 rajoles, de les quals únicament en falten 56 de desaparegudes, un 2,4 % del total. Moltes de les rajoles mostren ditades, mans i altres marques pendents d’estudi. Entorn de  l’era hi ha un muret exterior d’uns 30 centímetres d’altura, format per 427 maons de 30 cm per 14 cm i 4 centrímetrers de gruix. Uns 124 maons van patir la intervenció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que va esbotzar una part del muret exterior, quasi el 30 %, per eixamplar el camí.

L’era agrícola del parc © Amigues i Amics del Parc del Castell de l’Oreneta

L’autor del catàleg del patrimoni de Barcelona, l’arquitecte Jordi Rogent Albiol, va incloure tot el parc de l’Oreneta com a bé patrimonial, però finalment tan sols es van protegir les restes del castell i el camí històric de pujada. El Dilluns de Pasqua, un grup de sarrianencs va escombrar i deixar al descobert la part del paviment de l’era que havia quedat tapada pel camí que puja per l’entrada de l’escola Tàber.

Terra de l’era agrícola al parc © Amigues i Amics del Parc del Castell de l’Oreneta

I el dimarts 19 d’abril, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona va aturar la intenció que una excavadora fes una rasa que hauria destruït part del paviment. BIMSA i Parcs i Jardins es van comprometre a no malmetre l’era que, sorprenentment, no està catalogada.

El Parc de l’Oreneta i els disbarats que hi volen perpetrar

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.