19.1 C
Sant Gervasi
| Diumenge 25 d'octubre de 2020 |

La relació de Joan Maragall amb altres figures contemporànies a la revista Haidé

En aquest número apareix l'estudi del paral·lelisme entre Mozart i Bach i el pensament de Maragall i d’Eugeni d’Ors

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz

A les 7 de la tarda del 15 de gener, en l’ambient especial que ofereix l’antic menjador-saló de la casa on va viure el poeta Joan Maragall, ens vam reunir un grup d’admiradors del poeta per rebre la presentació del número 8 de la revista Haidé. El nom de la publicació va ser escollit a través de l’estudi dels poemes d’amor de Maragall. Unes sèries estan dedicades a la seva esposa, Clara Noble, d’altres no tenen una musa definida, però hi ha una sèrie que agrupa els poemes inspirats en un amor només iniciat, magnificat i viscut des del record. La dona en qui s’han inspirat i a qui van dirigits, com un fantasma intemporal, la interpel·la amb el nom d’Haidé. Aquesta publicació té com a finalitat la difusió dels estudis maragallians i potenciar el coneixement de totes aquelles figures literàries, culturals i artístiques que van viure a cavall dels segles XIX i XX, i que per tant van tenir contactes amb Joan Maragall.

La presentació va anar a càrrec de Francesco Ardolino, doctor en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i d’Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, qui van donar les gràcies i van dedicar el número a la Doctora Glòria Casals, amb motiu de la seva jubilació de la Universitat de Barcelona. Casals ens recordava com el 15 de gener de l’any 2010, en una reunió informal, va néixer el projecte de la revista. El contingut inicial sorgia de la proposta d’una memòria anual dels actes de l’Arxiu Maragall. En aquell moment ja es va plantejar una publicació en xarxa a més de la publicació en paper. El cos eren cinc o sis articles centrals que inicialment giraven al voltant d’estudis que tenien com a figura central Joan Maragall i la seva relació amb elements o situacions. L’estructura encara es manté.

Aquest número en concret consta d’un dossier, ‘Tractem-nos de tu’, a càrrec de joves estudiants maragallianes (Núria Planellas i Gemma Bartolí), però, a diferència dels números anteriors, s’estudia la relació entre Maragall i altres figures contemporànies (Prudenci Bertrana, Pompeu Fabra). També hi ha un apartat, ‘Testimonis’, sobre textos de l’època, en aquest cas el discurs de Maragall a l’Ateneu Barcelonès (1895). ‘Vària’ és la secció que gestiona temes diversos. En aquest cas, tenim l’estudi del paral·lelisme entre Mozart i Bach i el pensament de Maragall i d’Eugeni d’Ors.

Per acabar la presentació, la poetessa Raquel Santanera va posar veu a les seves composicions inspirades en poemes de Maragall com l’Oda infinita, El Cant Espiritual o Dimecres de Cendra. Embadalits per la força dels seus versos i la seva potència com a rapsode, vam abandonar el reducte maragallià i vam tornar amb dificultats al segle XXI, després d’una jornada interessant i intensa.

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.