27 C
Sant Gervasi
| Diumenge 20 de setembre de 2020 |

En record d’uns Jocs florals anul·lats o esperançats

M'agradaria explicar-vos alguna cosa més dels Jocs Florals i presentar-ne uns que van tenir com entitat organitzadora l'Església de la Bonanova en la memòria de Joan Maragall

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz

Tots hem sentit a parlar dels Jocs Florals, ho associem a concursos literaris que es fan a la primavera. Durant uns anys, es van celebrar uns jocs florals que van tenir com entitat organitzadora l’Església de la Bonanova i que es van inspirar en la memòria de Joan Maragall.

Una mica d’història dels Jocs Florals

Ja feia molts anys que se celebraven aquests concursos literaris. Encara que inicialment eren uns jocs d’origen romà, dedicats a la deessa Flora, socialment reservats als pagans i associats a festes amb molta disbauxa. Va ser en el segle XIV a Tolosa on van agafar el caire que tenen avui en dia. En aquells temps es deien els jocs de la Gaia Ciència (‘Gaia’ volia dir alegre i ‘Ciència’ en aquest cas era sinònim de poesia). Joan I el Caçador, sobirà de la Corona d’Aragó, va portar els concursos al seu regne a través d’un organisme que es deia el Consistori de la Gaia Ciència i es van celebrar entre el 28 d’abril i el 3 de maig de cada any, fins a la fi del segle XV. El primer diumenge de maig de 1859 per iniciativa d’Antoni Bofarull i Víctor Balaguer es van restaurar a Barcelona. El seu lema era Pàtria, Fides i Amor. Com fins avui, atorgaven tres premis: La Flor Natural o Premi d’Honor, al millor poema d’amor, L’Englantina d’Or, al millor poema a la Pàtria i La Viola d’Argent, al millor poema de contingut religiós (actualment s’ha ampliat al millor poema moral, ètic o religiós). El poeta que guanyi tots tres premis -habitualment en diferents anys- té el títol de Mestre en Gai Saber. Cada any des de 1859 s’han celebrat els Jocs Florals, però des de 1941 a 1977 la poesia catalana ho va fer des de l’exili.

Jocs Florals. Joan Maragall i l’Església de la Bonanova

Publicitat

L’any 1900 el bisbe Josep Morgades va coronar a la Verge de la Bonanova i el sacerdot i poeta Jacint Verdaguer va escriure un himne en honor seu. Una anys després, sent rector Santiago Estebanell, va començar un període d’esplendor cultural: s’ha trobat quatre almanacs corresponents als anys 1907, 1908, 1913 i 1914, que així ho testimonien. En ells ja es parla de Jocs Florals; a l’almanac de 1907 hi ha un poema a títol pòstum de mossèn Cinto Verdaguer que es diu Adéu a la Verge, però hi ha llibres que veritablement porten aquest nom i corresponen als anys 1915 i 1916, que van ser el 5è i 6è any de la celebració. Estebanell també ens parla de Joan Maragall com un fidel “pur i fort”,  ja que un dels vessants del poeta era la seva religiositat. La seva primera intervenció en els Almanacs de la Bonanova va ser amb una traducció dels Cants a Maria, de Novalis. L’any 1907 va ser anomenat Vocal del Comitè de Beneficència Parroquial, i l’any 1908 va escriure l’article La Parròquia, en referència a l’església.

“La parròquia en sembla una espècie d’oficina de l’altre món, com a molt, i fins tan sols una oficina més d’aquest”

Joan Maragall era un vell conegut dels Jocs Florals, el seu poema Dins la cambra va guanyar la Flora Natural dels jocs de Badalona el 1884, mentre que va ser Mestre en Gai Saber dels Jocs de Barcelona amb La Sardana (1894), premiada amb l’Englantina d’Or, El Mal Caçador (1896) premiada amb la Viola d’Argent i Glossa (1904), millor poema per la Flor Natural.

Els Jocs florals de la Bonanova se celebraven a l’Ateneu de Sant Gervasi. Les dades que tenim són de l’almanac de 1914, on ens diu que el secretari era Francesc Miravent i Soler i el premi de la Flor Natural va ser per Jaume Boloix i Canela pel seu poema Bonanova. Sabem que hi ha una referència l’any 1912, on el guanyador va ser Josep Ignasi Miravent amb la seva obra Bellesguard. L’any 1916 el guanyador va ser Josep Carner, amb el seu Viatge amb tartana. El president del Jurat va ser Joaquim Ruyra i Oms.

Avui els Jocs Florals els convoca ajuntaments, escoles, centres cívics… Són un motiu de reunió i d’homenatge a la poesia i a la prosa, ja que molts d’ells recullen ambdues modalitats. Aquest any malauradament els Jocs Florals han quedat suspesos. Molts d’ells anul·lats i d’altres, esperançats, han canviat l’homenatge a la primavera per un cant a la tardor i se celebraran entre els mesos de setembre i octubre.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

1 COMENTARI

  1. Bon dia, Roser,

    Enhorabona per l’article dels Jocs Florals de la Bonanova. Just ara estic estudiant un poeta que va obtenir premi en la convocatòria del 1912. M’agradaria contactar amb tu per demanar-te ajut. Gràcies!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.