Gent Gran
Isabel López
Un terme que està en auge i del qual últimament se’n parla molt és de la resiliència de la persona cuidadora. Però, què és exactament la resiliència?
La resiliència és una vulnerabilitat positiva, una capacitat innata o adquirida per evitar que les situacions amenaçadores deteriorin el nostre funcionament biopsicosocial. Serveix com a factor protector davant de situacions d’estrès crònic derivat de la situació de cura, sense que la nostra salut física i psicològica es vegi greument compromesa, ni el seu funcionament habitual alterat.
És la diferència que permet que, davant d’una mateixa situació de cura, les persones cuidadores la visquin de manera molt diferent, i que pot comprometre de manera molt seriosa l’estat general de la persona cuidadora i per tant, de la persona que requereix les cures.
Però, es pot entrenar aquesta habilitat? I tant que sí, com tot en aquesta vida, amb pràctica i esforç podem millorar la nostra resiliència. Serà una pràctica que haurem d’exercitar de forma plenament conscient i reavaluant-la cada cert temps.
Consells per augmentar la resiliència:
- No focalitzar l’atenció només en els problemes: utilitzar estratègies d’afrontament centrades en els problemes. És a dir, els cuidadors més resilients amb freqüència afronten els problemes amb confrontació dels problemes i autocontrol, mentre que s’utilitzen en menor mesura la fugida-evitació i el distanciament.
- Afrontar l’adversitat. Focalitzar menys l’atenció en els aspectes negatius de la situació que travessen els malalts, efectuant, per tant, avaluacions més positives de la cura.
- Mira de comptar amb suport social. Les persones més extravertides tendeixen a tenir millor resiliència. Així mateix, la pertinença a associacions de persones dependents suposa, per als cuidadors, un menor nivell de sobrecàrrega percebuda.
- Ser conscients que una persona amb una alta autoestima tindrà una major capacitat de sobreposar-se a qualsevol dificultat que se li presenti.
- Mantenir emocions positives. Aquestes emocions sembla que protegeixen les persones davant de la depressió i n’impulsen l’ajust funcional. La investigació ha demostrat que les persones resilients conceben i afronten la vida d’una manera més optimista, entusiasta i enèrgica, i que tendeixen a ser persones curioses i obertes a noves experiències, caracteritzades per alts nivells d’emocionalitat positiva. En els mals moments, una broma adequada pot ajudar a alliberar tensions.
- Entendre que la personalitat, les actituds, les aptituds relacionals i comunicatives, l’empatia, l’experiència, formació i motivació del cuidador influeixen poderosament en la qualitat i eficàcia de les cures que es porten a terme. I que a més, estableixen un vincle de confiança i seguretat que potencia la resiliència de la persona dependent i del mateix cuidador.
Des de la Fundació Uszheimer, són coneixedors de la importància de la resiliència dels cuidadors i del seu efecte positiu en la cura de les persones dependents. És per això que ofereixen en els seus grups de suport emocional ajuda per entrenar aquesta habilitat tan important i reduir la sobrecàrrega percebuda.
En definitiva, l’acte de tenir cura d’una altra persona implica, abans que res, la necessitat de conèixer-se i saber cuidar-se.
Isabel López és psicòloga de la Fundació Uszheimer
