Psicologia
Marta Trius
Només entrar per la porta, l’Imma Puig em transmet dues coses molt bàsiques que et fan sentir molt bé: optimisme i energia desbordant. I és així com comença la meva xerrada amb aquesta psicòloga i professora que ha fet del seu treball la seva passió i de la seva passió la seva vida.
Vinculada a Sant Gervasi des de petita, quan anava pràcticament cada dia a jugar a tennis al Club Barcino des de l’Eixample on vivia, l’Imma fa 43 anys que viu al nostre barri, que ha vist canviar però que li continua agradant molt: “Per mi aquest barri té vida perquè té plantes i arbres,” explica. Aquesta és una de les raons per les quals també té el despatx al passeig Bonanova: “Des de casa i des del despatx veig arbres, cosa que per mi és essencial”.
Durant 15 anys, l’Imma Puig va ser psicòloga del FC Barcelona, i avui encara ho és de molts altres esportistes. Té molt clar que tot el que comparteix amb aquests professionals d’elit és extrapolable a qualsevol persona: “Tots tenim els mateixos sentiments i emocions i tots necessitem el mateix, l’única cosa que ens diferencia és la dosi. Per això és important reconèixer i identificar el que ens falta i buscar la manera d’aconseguir-ho”, recalca. I llegir el seu nou llibre La Revolución Emocional ben segur que ens ajuda a aclarir les nostres necessitats.
“Creiem que tot el que està relacionat amb els sentiments i les emocions ha de venir donat, i això no és així: si ens falta alguna cosa hem de demanar-la perquè tots necessitem el mateix per sentir-nos bé, o sigui, que ens estimin i tenir algú a qui estimar”
Reflexionar per entendre i veure
Aquest llibre, el títol del qual va sorgir d’una de les seves xerrades sobre la gestió de les emocions en el treball en equip, està escrit per fer reflexionar i pensar i que cadascú trobi el seu propi camí. “Perquè pensar i reflexionar ens permet entendre i entendre ens permet veure, ja que només som capaços d’entendre el que som capaços de veure”, afirma.
Així, ens dona algunes pautes i aprofundeix en la idea de tres conceptes que encara que són molt bàsics mai s’ensenyen: el primer seria aprendre a dir que no, és a dir, saber si el que ens convé és dir sí o no i actuar en conseqüència; el segon concepte és desobeir, “cosa que està mal vista perquè ens eduquen per ser obedients, no obstant això moltes vegades és necessari desobeir per donar a conèixer el nostre criteri”; i en tercer lloc hi ha la necessitat de ser egoista, no en el sentit cristià del terme sinó sota el paraigua que com més bé estiguem nosaltres mateixos, millor estarà el nostre entorn.
I, com no podia ser d’una altra manera, aquí sorgeix la definició de revolucionari emocional: “És aquella persona que té en compte les emocions pròpies i les dels altres i posa les persones en el centre de la vida, de la societat i de les empreses”. La paraula revolució pot semblar una mica forta, però l’Imma té clar que és una revolució necessària per evolucionar com a persones: “Hem de ser conscients de les nostres emocions i fer les coses amb passió perquè la pròpia vida ens ensenya que només val la pena quan es viu amb passió”.
Aquesta experta en la gestió d’equips dedica un capítol a l’assetjament on explica que els assetjadors són persones molt útils per a les empreses perquè fan el treball brut i netegen: “En realitat són febles i insegurs, no obstant això són uns experts a manipular i donar la volta a les situacions, fomentant la por per acabar amb els que els suposen una amenaça”. I és ben sabut que la por paralitza i que per aquest motiu ningú actua en contra de l’assetjador.
Emoció i sentiment és el mateix?
La meva xerrada amb Imma Puig arriba a la fi, però no vull desaprofitar l’ocasió perquè m’aclareixi la diferència entre emoció i sentiment: “L’emoció és la resposta física a un fet que estàs vivint: per exemple, si estàs angoixat sues, si tens vergonya et poses vermell. I el sentiment és la racionalització que ve després en forma de comportament”. I en aquesta línia subratlla la necessitat de demanar ajuda: “Creiem que tot el que està relacionat amb els sentiments i les emocions ha de venir donat, i això no és així: si ens falta alguna cosa hem de demanar-la perquè tots necessitem el mateix per sentir-nos bé, o sigui, que ens estimin i tenir algú a qui estimar”.
L’Imma m’acomiada amb un ampli somriure i una empatia desbordant que em fa sentir viva i capaç de qualsevol cosa, potser perquè acabo de començar la meva pròpia Revolució Emocional.
