17.9 C
Sant Gervasi
| Divendres 14 de maig de 2021 |

La riera de Vallvidrera, un espai fluvial vital amenaçat

Pendent de l'aprovació definitiva del PEPNat, la riera i tot el Parc Natural de Collserola suporten una gran pressió antròpica, i el moment actual és cabdal per al seu futur com a espai natural protegit

Opinió

Ariadna Cotén, Plataforma Cívica en defensa de Collserola 

La riera de Vallvidrera neix a Barcelona, a l’obaga de la serra de Collserola, sota els turons de Can Pasqual i de Can Castellví. És el curs d’aigua més important del Parc Natural de Collserola, i travessa el nucli vell de Vallvidrera -prop de l’església de Santa Maria de Vallvidrera-, les Planes, la Floresta, la Rierada i Molins de Rei, fins a arribar al riu Llobregat, del qual és afluent.

Una bona part del seu curs transcorre dins de la Reserva Natural Parcial de la Rierada – Can Balasc, i la seva importància ecològica és cabdal per a tot el Parc Natural de Collserola, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (XN2000) d’espais protegits europeus. Malgrat això, aquest espai fluvial protegit ha estat sotmès en els darrers anys a un reguitzell d’agressions en forma d’activitats i actuacions vàries que, a pesar que s’han denunciat, l’estan degradant i fan témer pel seu futur. Conscient d’això, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va demanar un Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural específic sobre aquest tema, que es va celebrar a finals d’octubre passat.

Dins del terme municipal de Barcelona, el primer punt d’alarma es troba al pantà de Vallvidrera, que és la principal massa d’aigua del Parc i, idealment, un punt d’estada i refugi per a la fauna. Malauradament, la gestió actual de l’indret en prioritza l’ús lúdic per davant de la conservació com a espai bàsic per a la riera, la qual cosa n’ha accelerat la degradació. Els marges del pantà han perdut vegetació, hi apareixen espècies invasores que les persones deixen anar sense cap control, està hiperfreqüentat, sovint és zona de bany d’animals de companyia, i els gestors el buiden constantment a causa del mal estat. Per tot això, la plataforma va sol·licitar, tant al Consorci del Parc com a l’Ajuntament de Barcelona, que es tracti el pantà com a autèntic espai natural lacustre i que se’n faci una protecció perimetral dissuasiva per dificultar-hi l’accés, tal com s’ha fet amb el pantà de Can Borrell.

Riera avall, a l’àrea de les Planes – Can Pitxurri, el tram supervivent de la riera és actualment una mostra de desastre i desgavell urbanístic, sense cap estructura ni coherència, on la riera s’escanya i queda envaïda per estructures i vegetació al·lòctona, fet que representa un perill en cas de pluges intenses. En aquest tram cal un projecte de restauració global per recuperar-ne els valors naturals (vegetació, fauna i geologia), que serveixi també per adequar l’espai com a zona de passeig i gaudi de la natura, i per crear zones inundables que disminueixin el perill en cas de fortes pluges.

Una qüestió recurrent a tota la riera és la mala qualitat ecològica de les seves aigües, evidenciada per nombrosos estudis i indicadors. En aquest sentit, segons els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la riera ha passat d’un estat bo el 2012 a un de dolent el 2018. En aquest curs d’aigua tan fràgil, sovint s’hi troben residus sòlids (plàstics) que cobreixen tota la llera en períodes de fortes pluges, i també, contaminants en forma de metalls pesants, medicaments, etc. Fins i tot s’hi han observat aigües fecals, fet que demostra la limitació i la insuficiència de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Vallvidrera així com la manca de control sobre els abocaments, les fosses sèptiques i les captacions d’aigua. Per això, la plataforma demana que el Consorci i l’ACA realitzin un estudi dels focus de contaminació de la riera i del paper de l’EDAR-Vallvidrera, i que aquest estudi inclogui un pla de millora i una dotació necessària de fons per poder dur a terme un control dels abocaments i regular les extraccions d’aigua.

Sortint del terme municipal de la ciutat de Barcelona, trobem més disbarats a la riera, com és el cas de Can Borrull, a les Planes de Sant Cugat, on recentment s’han fet unes obres d’endegament que han artificialitzat un tram del curs fluvial i han suposat la pèrdua d’un bosc de ribera en plena Reserva Natural Parcial. A Molins de Rei hi ha projectat un nou barri a la Rierada, amb més de 260 cases i denunciat per la plataforma SOS Rierada per les seves irregularitats. També s’ha fet el nou polígon industrial de les Licorelles sense l’avaluació ambiental del projecte urbanístic, tot i estar situat en plena XN2000, cosa que ha provocat la destrucció de bona part de l’entorn de la colònia de ratpenats de cova, única al Parc Natural.

Finalment, no es pot obviar un problema recurrent a tota la riera i al Parc Natural en general: la massificació i la hiperfreqüentació que pateix, agreujada per la situació causada per la covid-19 i els desconfinaments. Aquesta saturació incideix directament a la riera, com es demostra en la zona del salt d’aigua de la Rierada: una de les zones replantades durant l’any 2011 amb vegetació de ribera ha quedat afectada irreparablement. O la zona de Can Rabella, on el mateix camí passa per la llera de la riera i és continu el pas de ciclistes, que la creuen i malmeten i desvien el curs d’aigua. La Plataforma fa anys que exigeix la posada en marxa d’un protocol d’actuacions per garantir una freqüentació i uns usos plenament compatibles amb la preservació i conservació de la riera i, en particular, de la Reserva Natural Parcial de La Rierada – Can Balasc.

La riera i tot el Parc suporten una gran pressió antròpica, i el moment actual és cabdal per al futur de Collserola com a espai natural protegit: el Pla Especial d’Usos del Parc Natural (PEPNat), que fa més de vuit anys que s’hauria d’haver fet, està redactat i aprovat provisionalment des de fa més d’un any, però l’aprovació definitiva s’està endarrerint injustificadament. Aquest pla, elaborat amb el consens i la participació d’ajuntaments, entitats i ciutadania, permetrà regular i planificar la gestió de la riera de Vallvidrera i tot el perímetre del Parc i la seva àrea funcional externa, i dotarà d’un marc administratiu i jurídic que en permetrà la protecció efectiva. És per això que la Plataforma exigeix al Govern de la Generalitat que aprovi definitivament el PEPNat amb el redactat consensuat abans de finalitzar aquest mandat, ja que, si no, la gestió del Parc i la seva viabilitat com a espai natural quedaran fortament compromeses.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.