Publicitat

La Torre Joan Llusà, un edifici inspirat en l’arquitectura neoclàssica parisenca

L'antiga casa d'estiueig de l'Avinguda Tibidabo actualment acull la seu de l'Institut Superior de Dret i Economia

spot_img

Publicat el 27.1.2025 9:00

Cultura

Jaume de Oleza

Publicitat

La torre Joan Llusà està ubicada a l’avinguda Tibidabo, número 30. Va ser construïda l’any 1913 per l’arquitecte Josep Pujol i Brull. Consta de planta baixa, una planta i una torrassa. És un edifici que al seu dia va ser una torre d’estiueig i que actualment acull la seu de l’ISDE (Institut Superior de Dret i Economia), un centre adscrit a la Universitat Complutense de Madrid, especialitzat en dret internacional i economia. L’estètica de l’edifici està inspirada en l’arquitectura neoclàssica parisenca, un estil proper a l’arquitectura de Beaux Arts que s’ensenyava a l’École des Beaux Arts de París. Aquest corrent seguia els cànons de la simetria i la síntesi dels estils historicistes amb connotacions eclèctiques. L’ús de detalls com les balustrades, les pilastres, les cornises, els medallons, els frontons i un llarg etcètera d’elements ornamentals del classicisme, van fer d’aquesta estètica un estil fàcilment recognoscible, cosa que es pot apreciar en aquesta torre.

Publicitat

L’edifici té una volumetria compacta. En una de les cantonades destaca la torrassa que sobresurt del volum, de forma cilíndrica, i que amb la seva curvatura suavitza el xamfrà de l’edifici. La torre està rematada per una cúpula revestida d’escates de pissarra de color negre. A la part inferior es troba l’accés, mitjançant una petita escalinata dividida en trams per unes lleugeres columnes clàssiques. Aquestes columnes sustenten una petita terrassa al primer pis de forma circular, que s’adapten a la curvatura de la torrassa. La balustrada d’aquesta terrassa, així com la de la coberta, conjuntament amb els frontons de la segona planta i els rematats de les pilastres en forma de testos amb motius vegetals, configuren un conjunt que dota la torre d’una atmosfera elegant i clàssica. És una gran torre senyorial, que representa la sumptuositat d’una arquitectura basada en els models grecs i de l’antiga Roma.

Josep Pujol i Brull (1871-1936) va ser arquitecte, crític d’art, pintor i il·lustrador. És autor de la lletra de la sardana coral d’Enric Morera, “Marinesca”. El seu treball com a arquitecte es va desenvolupar principalment a Barcelona i Igualada. Una de les seves obres més conegudes és la casa Pere Carreras i Robert, construïda el 1907 a Sitges. L’arquitecte Francesc de P. Nebot també va construir un edifici amb un estil influenciat pel Beaux Arts: la casa Llorens Gelambí, ubicada al carrer Balmes.

Jaume de Oleza, és arquitecte cwork.cat.

Torre Joan Llusà @ Jaume de Oleza

Notícies relacionades

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina

Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera

El centenar d'articles publicats anteriorment a El Jardí són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre

Les tres cruïlles amb més accidents de trànsit a Sarrià-Sant Gervasi

La Guàrdia Urbana identifica al districte tres punts de risc on s'han produït més de 10 sinistres en l'últim any

La Casa 1736 de H arquitectes, Premi FAD 2024, al detall

L'edifici ha estat guardonat per desafiar l’arquitectura domèstica tradicional i establir una relació única amb la llum i l’aire
spot_img

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

“Collserola en perill” llença un manual de prevenció d’incendis forestals

Els veïns dels barris de muntanya difonen les mesures que cal adoptar a casa i als carrers

Fins a posar-nos dempeus

Podem rastrejar la nostra manera de veure el món, de caminar i també de pensar, fins als nostres avantpassats arborícoles que van evolucionar i es van diferenciar dels altres mamífers: l'article de Cristina Junyent

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí