el faristol
Eduard Sant i Chalois
Al principal del número 10 del carrer del Comte de Salvatierra, a l’extrem sud de Sant Gervasi, en un pis senyorial de principis del segle XX, decorat amb mobles isabelins, cortinatges de vellut, vitrines amb manuscrits i fotografies dels seus il·lustres visitants i sobretot pianos de cua, s’allotja, des del 1941, l’escola de piano més important de la ciutat de Barcelona: la centenària Acadèmia Marshall.
Corria l’any 1901, quan el gran compositor lleidatà Enric Granados, amb l’ajut de Felip Pedrell, va decidir crear l’Acadèmia Granados, al primer pis del número 14 del carrer Fontanella, una acadèmia musical per tal de compaginar les seves dues passions: l’activitat musical amb les classes. Als alumnes, Granados els va posar l’accent en tres aspectes musicals que s’han convertit en l’estil inconfusible de l’Acadèmia: potenciar la lleugera, els cantabiles i sobretot l’ús del pedal del piano.
L’any 1912, com a regal del doctor Andreu a Enric Granados, es va inaugurar, al número 18 de l’avinguda del Tibidabo, la Sala Granados que va esdevenir un centre important on poder estrenar les seves obres, impartir classes magistrals i el lloc d’actuació dels alumnes dels cursos superiors. Aquesta sala va romandre oberta fins a l’any 1936 quan s’hi va instal·lar la Voz de España, el primer estudi de doblatge inaugurat a Barcelona.
La tràgica mort, el 24 març de 1916, d’Enric Granados a les fredes aigües del Canal de la Mànega després que un torpede d’un submarí alemany enfonsés el ferri Sussex que els transportava a Dieppe, va suposar el primer canvi a l’Acadèmia. El mataroní Frank Marshall,
deixeble i mà dreta de Granados, va esdevenir-ne el nou director i continuador de l’escola. L’any 1920, Frank Marshall que era l’únic propietari i responsable, va substituir el nom per Acadèmia Marshall. L’any 1941, just després d’una curta estança al número 106 de la Rambla de Catalunya, l’escola es va instal·lar al carrer del Comte de Salvatierra. Marshall va decidir ampliar l’ensenyament musical més enllà del piano, i va esdevenir un gran planter de pianistes, d’intèrprets en general i sobretot de pedagogia musical. Noms com Manuel de Falla, Emil Von Suar, Arthur Rubinstein, Pau Casals, Frederic Mompou o Xavier Monstsalvatge van impartir-hi classes magistrals. I entre els seus deixebles destaquen grans noms com per exemple el compositor Robert Gehrard, la soprano Conxita Badia i sobretot la cèlebre pianista barcelonina, Alícia de Larrocha.
Precisament de Larrocha va assumir la direcció de l’acadèmia en morir Marshall, l’any 1959. Al llarg de cinquanta anys al capdavant, sense perdre en cap moment l’estil marca de la casa, va anar actualitzant els mètodes d’aprenentatge fent que els professors s’adaptessin a les qüestions, necessitats i carències dels alumnes i no al revés. La pianista donostiarra Marta Zabaleta va assumir la direcció del centre després de la mort de de Larrocha, el setembre del 2009, per desig exprés de la seva tutora musical ja que la considerava una de les alumnes predilectes.