històries de Cassoles
Esteban Galindo
Recentment han aparegut en premsa alguns articles que fan menció al dipòsit d’aigua del rei Martí, a Bellesguard, una cisterna de dimensions considerables (600 m², amb una trentena de pilars); una estructura molt rellevant i que havia passat desapercebuda, soterrada en una parcel·la sense edificar. Van ser les obres fetes a la zona, l’any 2000 les que van donar a conèixer aquesta cisterna que actualment ha tornat als mitjans de comunicació.
La vinculació de Bellesguard amb l’aigua ja ve d’antic. A Bellesguard hi havia una font cabalosa i tota la zona era terra de conreus, especialment de vinyes i fruiters, per la qual cosa l’accés i l’emmagatzematge de l’aigua pel rec era vital i va donar lloc a disputes i acords per al seu repartiment.
El primer document que fa menció a aquest fet, datat al 1361, on els Vives, propietaris d’una parcel·la al costat de Bellesguard, van rebre el Reial Patrimoni per gaudir d’un dia i una nit de cada setmana de l’aigua que corria pel torrent del Mal, recollint-la en un aljub. Aquest mot, aljub, fa referència a una cisterna o dipòsit ample, de poca profunditat tallat a la roca o fet d’obra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta.
La dada interessant del document és el fet que el torrent del Mal, dit així per les grans destrosses que causava amb les pluges, i més tard anomenat de Betlem, dividia les parròquies de Sarrià i de St. Gervasi. De fet, a la documentació medieval, la torre Bellesguard de vegades es diu que pertany a una o a altra població.
Serà des de Bellesguard que es fa la distribució de les aigües a la resta de propietaris de torres del lloc, però per donar resposta a si aquest dipòsit es correspon amb el que ha arribat fins als nostres dies, hem d’avançar en el temps fins als inicis del segle XVII.
A l’abril de 1612, es produeix l’acord entre Josep Ferrer, propietari de la torre Ferrera, amb Joan Peguera, de la torre Bellesguard, per repartir-se l’aigua. Entre d’altres qüestions es diu que Josep Ferrer havia pagat per fer una caseta als afores de Bellesguard amb el consentiment del senyor de dita terra. Havia posat una canonada a la font de Bellesguard per treure l’aigua acordada en la concòrdia, i havia pagat el material necessari (pedra, cal i sorra, dos piques de pedra, un canó de bronze i 20 canes de canonada). Una cana equival a un metre i mig aproximadament.
Dita caseta, allunyada dels antics vestigis de la torre de Bellesguard, es trobava a unes 200 canes. Afegeix que es fa una mina sota la caseta de 114 canes, coberta amb una pedra amb els escuts d’armes dels Cassador, i que a la part d’orient, es va col·locar un carreu fixat amb bronze, amb dos forats per donar aigua a la torre de Ferrera. La finalitat d’aquest acord era portar aigua mitjançant un conducte, des de la mina de Bellesguard a la torre Ferrera, a l’altra banda del torrent del mal, i es concreta al desembre de 1617, especificant que ¾ parts de l’aigua seria per Bellesguard i l’altre quart per la torre Ferrera.
Possiblement pels diferents conflictes socials que es van produir a Catalunya des de mitjans del segle XVII, especialment amb Felip IV, no es va poder portar l’aigua a la torre Ferrera. És amb l’hereu de Josep Ferrer, en Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons, que finalment es duu a terme, ja que aquest, al seu testament, explica que havia reedificat la torre Ferrera, portat aigua des de Bellesguard i havia plantat vinyes. Afegeix que l’aigua que sobresortia de l’aljub arribava pel camí fins a l’església de Sant Gervasi.
Si bé a partir del segle XVIII la informació sobre la cisterna minva de manera substancial, encara hi ha acords per l’aigua amb diferents propietaris com els Dalmases, o l’acord pres el 18 de juny de 1855, per Josep Castelló, alcalde constitucional de St. Gervasi, sobre l’extracció d’aigües a la torre de Bellesguard.
Sabem que a la segona meitat del segle XIX, quan la propietat era derruïda i abandonada, els veïns de Sant Gervasi anaven a fer “fontades” a Bellesguard. Es reunien per dinar i passar el dia sota l’ombra dels arbres i l’aigua de la seva font.
Fins i tot Antoni Gaudí, quan l’any 1900 realitza les obres de la casa Bellesguard, fora de les muralles de la ja destruïda residència del rei Martí, construeix una caseta que fa la funció de cisterna i que avui dia es coneix com la “capella”, perquè es va trobar a la planta baixa un receptacle amb un espai on possiblement es va col·locar una imatge religiosa (p.e. una mare de Déu).
Per acabar, dir que tot fa pensar que l’actual dipòsit es correspon, almenys el seu emplaçament, al que el seu dia es va construir en temps del rei Martí, i que ha estat modificat i ampliat durant els segles següents, però encara manquen dades per poder assegurar-ho amb rotunditat, la investigació futura donarà resposta a aquesta pregunta i a moltes altres.
Esteban Galindo López, equip de Recerca Bellesguard
. . . . . . . . . . . .
El dia 10 d’abril es va presentar en un acte a l’aire lliure al parc de Bellesguard, el llibre de Josep M. Vall i Comaposada, Bellesguard, de la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí (Barcelona 2015), publicat per Dux Editorial i l’Ajuntament de Barcelona. Va presidir l’acte Xavier Trias, alcalde la la ciutat, i van parlar Anna Mollet, gerent de Bellesguard, Jaume Brufau per l’Universitat Abat Oliba i Josep M. Vall, l’autor del llibre.
