10.5 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'abril de 2021 |

L’amistat i l’escolta

És escoltant com realment aprens: quan ajudes, quan captes l’important i quan se’t pot despertar alguna cosa interna

Opinió

Glòria Vilalta

L’amistat sempre és un valor. I avui, en aquesta època de distanciament, més.

Diuen que més val un veí a la porta que un parent a Mallorca. En aquests mesos, això s’ha fet ben palès. Sort han tingut dels veïns moltes persones que viuen soles!

Agraeixo sovint tenir amics i poder conversar amb ells. Compartir sempre és enriquidor, i sovint és l’únic que necessitem per sentir-nos millor quan no estem bé. Algú que t’escolta, i que ho fa amb amor i sense judici, és un regal. A vegades pot ser algú de la família, i altres necessites algú extern: un amic, un psicòleg, un terapeuta… La part social és molt més important del què ens imaginem: fa anys vaig llegir que, segons un estudi, la socialització era un ingredient importantíssim per ser feliç.

Quan socialitzem a través d’una conversa, un parla i els altres escolten, però escoltar no està prou valorat. Tinc la sensació que tothom vol parlar i que pocs volem escoltar. En una conversa, a vegades, en lloc d’escoltar, estàs esperant que l’altre acabi per poder dir la teva. Però és escoltant com realment aprens: quan ajudes, quan captes l’important i quan se’t pot despertar alguna cosa interna.

Em ve ara a la ment aquella frase del Petit Príncep “l’essencial és invisible als ulls”. Potser podríem afegir que també és invisible a les orelles… Per captar l’essencial d’una conversa, és tan important el què es diu com el quan, de quina manera i d’altres aspectes que són inconscients, que no tenim definits. Hi ha, doncs, moltes maneres d’escoltar o comunicar. També es pot “parlar i escoltar” sense paraules, en silenci. Si no, què fem quan simplement compartim una estona amb una mirada o agafant-nos de les mans? Com podrien socialitzar les persones que tenen dificultats d’oïda o de parla? Potser per això és molt més complicat i cansat escoltar a través d’una pantalla: ens falten “ingredients”.

Escoltar, en qualsevol versió, no és tan fàcil com sembla. Quantes vegades desconnectem i no estem atents a qui ens parla o ens comunica? Quantes vegades sentim que no ens estan escoltant? El que demana la persona que es comunica (amb so o sense) és que estiguem atents, presents, tant si és un parlar acadèmic com si és una necessitat d’expressió, un compartir un moment de felicitat, o un problema, o una alegria. Escoltar amb una actitud de presència, sigui directa o en pantalla, és molt sanador per a la persona que parla. Per això una bona part d’una teràpia psicològica o d’un metge vocacional és l’escolta. I per això necessitem també socialitzar, tenir amics a qui poder trucar o amb qui quedar.

A mi sempre m’ha agradat escoltar: ja de petita, m’encantava aprendre i descobrir a través de les experiències i coneixements dels altres. I em continua agradant. M’agrada escoltar històries, coneixements savis o simplement experiències i vivències personals. Sempre és enriquidor. I no només això: es crea també un lligam, un reconeixement de l’altre, que ens connecta també amb nosaltres mateixos i amb la nostra essència humana. Suposo que aquest és un dels motius pels quals després de 17 anys treballant d’enginyera em dedico, des de fa ja 9 anys, a escoltar les persones i els seus espais. I em fa feliç.

Estic segura que si tots poséssim la nostra atenció en una escolta present i amorosa, sigui quina sigui la nostra professió i situació familiar, faríem entre tots un món millor.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.