Política
Betlem Vidal
El 9 de maig l’ANC va organitzar una conferència-tertúlia al col·legi Major Sant Jordi per parlar entre tres ponents -Sergi Mateu, Enric Calpena i Toni Aira- sobre l’estat del procés català. Davant la victòria aclaparadora a la Cambra de comerç de la candidatura Eines de país, impulsada per l’ANC, van felicitar les persones que estaven a primera fila, sobretot dones, per tota la feina que havien fet. Amb una idea fixa en ment, han perseguit empresaris petits i mitjans per demanar el vot. Els de l’ANC han obert els ulls a molts empresaris i els han transmès consciència de país.
L’actitud de tots ells va fer que els ponents coincidissin en una paraula dels temps de la dictadura: resistència. Malgrat les dificultats, l’independentisme ha sabut aprofitar les circumstàncies. I s’ha fet des de baix: la societat civil unida. És a dir, la unitat ha tornat a vèncer. “No ens deixem dividir. O anem units o no farem res.” La voluntat d’unitat traslladada als partits: “Almenys tots haurien de partir d’uns quants punts comuns.”
L’actor Sergi Mateu, a diferència de molts altres actors i actrius catalans, es va permetre fer de tertulià independentista, amo del seu discurs i animant els menys convençuts.
Enric Calpena, que parlava des de la mirada flegmàtica que li aporta tant bagatge cultural, cada dia ratificat per mirades d’universitaris de la URL i per molts oients d’En guàrdia, a Catalunya Ràdio, va dir que catalans i espanyols estem en un moment de desgavell, que ens estem resituant i, a més, va ficar-nos dins el sac de la crisi de tots els països europeus. “En una dècada recordarem que tot va trontollar i es va arribar a algun punt X, que ara no podem saber”.
Davant la pregunta de la moderadora sobre els possibles pactes a Barcelona, referents a ERC i JuntsxCat, ho veien complicat. És clar que no s’uniran, perquè ja ho haurien fet abans, però el que preocupava més era l’endemà de les eleccions. “Reil·lusionaria que es fessin pactes”, encara que a la campanya, per exemple, Junts per Catalunya i Barcelona en Comú es critiquen bastant.
Finalment, es va parlar de les municipals a nivell de tot Catalunya. Van sostenir com a tot arreu, potser més als municipis, els partits d’esquerres amb els de dretes estan molt enfrontats, encara que es van superant les diferències. I als pobles és clar que la persona que encapçala les llistes és molt important, més que el partit. I també que hi ha una tradició de votar els mateixos que costa de trencar.
El que és evident per tots els ponents és que han de fer política pensant que hi ha presos polítics. Quant a les europees, Toni Aira, que té força habilitat a fer anar la musculatura de la llengua, i segurament és la raó per ser especialista en comunicació política, va assenyalar que les europees són molt importants, “perquè l’antieuropa pot avançar”, i el que passi a Catalunya també emetrà un missatge que no podran obviar els europeus. És a dir, són eleccions molt importants per al sobiranisme.
