Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume d’Oleza
La casa Sagnier es troba situada als jardins del mateix nom, una gran casa en un entorn tranquil que el cèlebre arquitecte Enric Sagnier va construir cap a 1900, com a residència d’estiueig de la família per encàrrec del seu pare. A la casa original se li van fer diverses reformes i alguna d’elles fetes pel propi arquitecte Sagnier, fins que el seu pare li demana que l’enderroqui i en construeixi una de nova, és la construcció que actualment coneixem. Aquesta mansió com moltes altres, va quedar buida durant la guerra fins al 1956. Va ser llavors quan es va instal·lar a la casa, el Col·legi Major Verge Immaculada, per a més tard passar a ser el Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Cap a l’any 1996 i a conseqüència dels moviments veïnals de reivindicació de l’espai, sota el lema “Salvem els jardins de Brusi”, que era així com es deien aquests jardins, es va aconseguir que l’any 2002 s’obrissin al públic i cinc anys més tard la casa Sagnier es va convertir en un equipament de districte, en el qual actualment es desenvolupen diverses activitats per a la ciutadania.
Una gran casa senyorial
Per la seva grandària i volum, aquesta construcció és una gran casa senyorial. En el seu dia constava de 12 habitacions, va ser projectada com casa d’estiueig on poder reunir tota la família. Situada a l’antiga Vila de Sant Gervasi de Cassoles, avui dia el Districte de Sarrià-Sant Gervasi al vessant del Tibidabo on gran quantitat de torres senyorials, que apartades d’aquell llavors enrenou de la ciutat, els permetien passar els estiuejos de manera plàcida i tranquil·la.
Enric Sagnier va ser un gran arquitecte, molt prolífic i significatiu en la seva època, que va influir de manera especial en l’arquitectura de la nostra ciutat. Són exemples de la seva obra el Temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, la Caixa de Pensions de Via Laietana, el Reial Club Marítim de Barcelona i prop de 400 cases. Un arquitecte amb una evolució creativa molt personal, que passa d’un primer eclecticisme a un estil propi modernista. Aquesta casa és uns dels edificis projectats sota un estil eclèctic, amb referències i elements històrics, medievals i gòtics, així com amb cert gust per l’estil oriental. Es diu que és una arquitectura eclèctica a l’incorporar elements d’estils i influències diverses de forma dispar. És una construcció cúbica de tres plantes d’alçada, en la qual destaquen unes grans gàrgoles gòtiques separades de la façana. Una arquitectura que se situa a la frontera entre un estil amb certa influència del Romanticisme francès i el Modernisme del segle XX, tan arrelat a la nostra ciutat. Aquesta casa, gràcies a la seva conservació, ens porta a aquells anys que la burgesia catalana construïa grans mansions senyorials, que encara que avui en dia ens sorprengui, estaven als afores de la ciutat.
