Publicitat

Les amigues i la llar

El consell de Glòria Vilalta i Grau sobre com omplir la casa de benestar

spot_img

Publicat el 19.3.2023 6:30

Salut

Glòria Vilalta i Grau

Tots necessitem amics, persones en qui confiar i compartir, tant sigui una conversa, com una activitat o un sentiment. Som éssers socials, està comprovat que una part molt important —més de què ens pensem— del nostre benestar, té a veure amb la relació que tenim amb les persones que ens envolten: família, amics, companys, coneguts, veïns, i un llarg etcètera de persones que ens trobem diàriament, encara que siguin desconegudes.

Publicitat

Interactuem —conscient o inconscientment— amb moltes persones al llarg del dia. Aquestes persones deixen una empremta o marca en nosaltres. Pot ser una paraula, un gest, una emoció, o la seva energia.

Publicitat

Estem sempre adaptant-nos al nostre entorn. A vegades ho aconseguim, i a vegades no. Quantes vegades hem anat a dormir amb una preocupació o malestar que té a veure amb una altra persona? D’aquesta capacitat d’adaptació i d’equilibri, en depèn molt la nostra salut física, emocional i mental. Les interaccions amb les altres persones ens poden portar energia o ens en poden treure.

Després d’unes setmanes molt intenses pel que fa a feina i d’altres temes personals, aquests dies m’estic retrobant amb amistats que feia temps que no veia. Sento que m’estic omplint de vitamines, d’una energia d’alegria i de benestar que trobava a faltar.

Com omplir la casa d’aquest benestar?

Com vaig repetint sovint, la llar és el nostre reflex. Per tant, si volem tenir bones relacions i bons amics, és convenient cuidar la part de la casa que hi correspon. Excepte en alguns casos —sempre és limitant generalitzar—, la zona de la casa que correspon als amics i a la part més social és la que queda entrant a mà dreta, en l’extrem. Si en lloc d’utilitzar l’entrada com a origen de l’energia utilitzem les direccions cardinals, la zona esmentada seria la situada al nord-oest de la casa. Aquesta zona afavorirà les reunions, les trobades i la bona relació amb les persones que ens envolten. La podem potenciar amb tot allò que s’hi relacioni, com fotografies d’amics o objectes que ens han regalat. A més a més, si convidem i obrim la nostra llar a les nostres amistats o a tot allò que sigui un intercanvi social positiu, omplirà la nostra casa de bones vibracions. I tot això, com sempre, repercutirà en nosaltres. Gràcies, amics i gràcies a tots els que heu llegit l’article. Encara que no ens coneixem, hem interactuat a través d’aquest article, espero que en positiu!

Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, fengshui i benestar personal

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"
spot_img

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí