Treballanat a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
Gabriel Carral Moreno, nascut el 1970, coneixia el sector de la restauració per haver-hi treballat en un bar de copes i per la seva família; el seu pare va tenir un restaurant al Poble Nou. Amb 18 anys era aficionat i jugava al billar i va competir en l’àmbit nacional i internacional. Gabriel es va sorprendre de la gran afició al billar que hi havia a Anglaterra, gairebé tant com al futbol, i per la quantitat de salons especialitzats.
Quan va decidir orientar el seu futur al món del billar, va dedicar un temps a buscar locals per Barcelona amb dimensions necessàries, en un barri adequat, on fusionar la seva afició del billar amb la seva experiència en el sector de la restauració. Recordava la discoteca Ars, al carrer Atenes, 27 on hi havia anat com a client.
Inicialment l’Ars era el teatre de l’Ateneu de Sant Gervasi.Posteriorment es va reconvertir en cinema i després en discoteca d’èxit, per reinventar-se en el seu club de billars des de l’any 1994, mantenint el mític nom d’Ars. La discoteca va ser clausurada el 1992 i va estar tres anys tancada. Després d’una negociació amb l’Ateneu, que va quallar en un acord que ja dura 23 anys, l’any 1995 Gabriel va obrir el club de billars, mantenint el mític nom d’Ars.
Els veïns de l’entorn, en l’encreuament del carrer Atenes amb la Ronda General Mitre, segur que van agrair el canvi d’activitat, passant de la bullícia discotequera a la tranquil·litat d’un club esportiu, discret, amb socis que tenen una afició comuna i no s’acumulen en la porta per entrar o prendre copes a la porta del local. És un treball de cara al públic en general, amb afeccionats de totes les edats, des d’adolescents fins a sèniors que es distribueixen en diferents horaris i dies de forma natural. Els més afeccionats es fan socis, per beneficiar-se d’un 50% de descompte del preu de qualsevol de les 11 taules, 9 de billar americà i 3 de caramboles.
Un saló de billar de qualitat
El hobby es va convertir en treball. Gabriel ha deixat de jugar el temps que li agradaria, però se sent privilegiat per fer una feina que li agrada i coneix. Comparteix la seva experiència a les classes particulars, on ensenyava com col·locar el cos, com agafar el tac, com ajupir-se, com llimar i com colpejar, tot això amb una sola fi: aconseguir la jugada perfecta. També manté un calendari actiu de tornejos des dels de curta durada, d’un dia, fins a lligues de tres mesos amb play off i finals, que mantenen la il·lusió i la competitivitat dels esportistes.
Gabriel ha viscut al barri un parell d’anys quan va obrir el local i altres set anys al carrer Ciutat de Balaguer, fins que finalment va decidir viure fora de la ciutat. Però cada dia, a les 8 hores de la tarda, entra a Sant Gervasi per anar al saló de billars, on és fins a les 3 de la matinada. El seu treball no es limita a tenir a punt els billars (americans i espanyols – Còrdova i un Rufles). El treball inclou el manteniment i neteja dels tapets amb aspiradora i el poliment de les boles, de forma periòdica, a més de classes particulars o en grups, de fins a quatre persones, per millorar la tècnica. Quan hi ha partides que s’allarguen, la beguda i el menjar són un complement i un altre treball afegit.
Els afeccionats avançats i molts socis tenen dos o tres tacs, en funció de l’especialitat que es juga. Els porten de casa, com ocorre en qualsevol esport. Els tacs de fusta són com qualsevol instrument de material orgànic: requereix una cura que es recompensa amb la resposta precisa del contacte manual. Per descomptat, hi ha fabricants que els treballen amb fustes seleccionades i que estan tornejats per mans experimentades que els fan especials. Hi ha tacs de fibra, tecnològics, però obliga a l’ús de guants, cosa que fa perdre el tacte directe amb l’eina. En el local es troben tacs de fusta que, sense ser de competició, són més que adequats per iniciar-se en el joc.
Durant 5 anys, va ser organitzador d’una lliga dins de la federació nord-americana i va participar en competicions de Las Vegas. Es van desplaçar fins a vint jugadors, els millors de la lliga regional catalana. Les circumstàncies familiars i el temps que requereix organitzar les coses correctament van fer que delegués l’organització en la federació catalana i ara participa com un local més.
Tota la logística, treball i horaris continuats serien impossibles de complir sense la presència d’Adrian que treballa amb ell des de fa set anys, de qui aprecia el seu do per tractar la gent. Fa un any es va sumar a l’equip l’Hector, aficionat i veí del barri, que viu molt a prop del saló.
