El Racó del Veïnat
Sindicat d’Habitatge de Cassoles
- La Sareb continua sense cedir cap pis per a lloguer social a Sarrià-Sant Gervasi
- El Sindicat d’Habitatge de Cassoles ocupa una casa de la Sareb que portava cinc anys buida
1.075 dies resistint, 1 judici penal i 1 judici civil, desenes d’identificacions policials i atacs racistes a les nostres companyes, centenars de trucades i correus a l’administració pública i a diverses empreses que es lucren de la nostra misèria, i un llarg etcètera que han suposat prop de tres anys de lluita de la casa del Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Avui, tres anys després, podem dir que hem recuperat ‘La 44’ (Escipió 44, al Putxet). Tres anys després, hem aconseguit que la Sareb complís la llei i signés un lloguer social per a les nostres companyes.
Moltes encara no ens ho creiem, perquè malauradament la imatge que sovint veiem és la de jutges defensant l’especulació i immensos cordons policials per protegir els ingents beneficis de fons voltor i grans tenidors mentre les famílies es queden al carrer. Una imatge contra la qual ens conjurem, dia rere dia, com a sindicat, evitant que ens facin fora de casa nostra i buscant alternatives d’habitatge per a la nostra gent, tal com ho vam fer el 15 de maig del 2021 amb l’okupació de la 44. Una casa propietat de la Sareb, aquell invent monstruós amb el qual l’Estat va salvar un sector bancari que s’enriquia i continua fent-ho a costa nostra. Una casa que feia anys que estava buida, com els prop de 30.000 pisos de grans tenidors que el 2024 continuen mantenint buits a Catalunya, i que vam decidir recuperar perquè fos la llar de companyes que no podien pagar els milers d’euros mensuals que ens demanen per poder viure en condicions dignes.
“La Sareb, l’invent monstruós amb el qual l’Estat va salvar un sector bancari que s’enriquia i continua fent-ho”
No ha sigut un camí fàcil i seria impossible anomenar totes les companyes que han fet possible arribar on som avui. Aquesta victòria també és seva. I també és una victòria del barri. Perquè el barri, com les nostres llars, també és un territori en disputa que interessa, i molt, a grans tenidors i fons voltor. Una minoria que concep el barri com un projecte extremadament classista i racista on només elles puguin viure-hi a costa de la nostra explotació. Un projecte de barri excloent i exclusiu que ens expulsa a marxes forçades i destrueix les nostres vides i comunitats. També contra aquest projecte ens organitzem al Sindicat d’Habitatge de Cassoles: construint xarxes i comunitat, defensant les nostres llars i lluitant perquè el barri sigui de totes i no d’unes poques.
La 44 ha sigut exemple d’aquesta lluita, i l’hem guanyat. Som conscients que és una petita victòria davant la immensa tasca que tenim per davant, però sabem que podem guanyar, i per això ens organitzem. Ho fem amb el ferm convenciment que la victòria no és cap miratge, per això fa mesos que treballem per donar forma al II Congrés d’Habitatge de Catalunya, un espai per definir el full de ruta del moviment per l’habitatge del principat en els propers anys, que estem convençudes que cristal·litzarà en un nou cicle ple de victòries.
“A totes les que patiu per arribar a final de mes, a totes les que us volen fer fora de casa, tenim solució”
Estem convençudes que guanyarem, però per fer-ho necessitem ser moltes. Per això, a totes les que penseu que l’habitatge hauria de ser un dret per a tothom i no el benefici d’un pocs, us convidem a formar part del sindicat. A totes les que no suporteu veure com les vostres veïnes i companyes perden la llar i la comunitat, us proposem que us sumeu al moviment en defensa del dret a l’habitatge i construïm juntes una alternativa. A totes les que patiu per arribar a final de mes, a totes les que us volen fer fora de casa, tenim solució. I aquesta és l’organització sindical. Avui hem guanyat i demà ho tornarem a fer. Força Sindicat!
