Publicitat

Les cèl·lules mare

Publicat el 7.3.2017 16:00

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Ahir al metro una parella discutia sobre les anomenades cèl·lules mare. Un d’ells no entenia per què si la majoria de cèl·lules del cos es divideixen donant lloc a altres cèl·lules, per què no es consideraven totes cèl·lules mare. Però realment, què són les cèl·lules mare?

El cos humà està format per diferents òrgans i teixits que són el resultat de la unió de moltes cèl·lules. Aquestes cèl·lules són petites peces, com maons, que acaben formant un òrgan (en el nostre exemple podria ser l’habitació d’una casa). Cada òrgan i teixit està format per unes cèl·lules que tindran unes característiques concretes per l’òrgan i la seva funció. És a dir, les peces que donaran lloc al cor no seran les mateixes que les que ho faran al fetge. La majoria de cèl·lules tenen la capacitat de dividir-se donant lloc a noves cèl·lules amb les característiques de les progenitores.

Publicitat

El nostre cos pot patir lesions i per tant necessitarem una solució. Seguint amb l’exemple del nostre cos com una casa, a vegades aquesta es fa malbé. Nosaltres canviarem els mobles o reconstruirem la part de la casa que s’ha fet malbé. Amb el cos humà passa el mateix, quan hi ha una lesió necessitem que noves cèl·lules reemplacin les lesionades. I és aquí on entren en joc les cèl·lules mare.

Cèl·lules en capacitat de generació

Les cèl·lules mare són unes cèl·lules que tenen la capacitat de generar diferents cèl·lules del nostre organisme. Podríem comparar-les amb el ciment; el ciment és un material que pot donar lloc a moltes estructures: parets, columnes, pot unir els diferents maons, etc. És a dir, són unes cèl·lules que segons una sèrie de factors podran generar cèl·lules filles amb característiques molt diferents.

Per tant, les cèl·lules mare es caracteritzen per la seva alta capacitat proliferativa i perquè poden donar lloc a molts tipus diferents de cèl·lules ja que elles no estan diferenciades en cap tipus concret. Aquesta capacitat és el que anomenem potència. Segons la potència de les cèl·lules podran donar lloc a més o menys teixits. Per exemple, el zigot (primera cèl·lula d’un organisme formada per la fecundació d’un òvul per part d’un espermatozou) és una cèl·lula mare totipotent, és a dir, que pot donar lloc a qualsevol cèl·lula de l’organisme (des de neurones a cèl·lules del cor); les cèl·lules de la medul·la òssia, són multipotents, ja que només poden donar lloc a les cèl·lules de la sang (tenen molta potència però només dins de les cèl·lules sanguínies). Finalment tenim les cèl·lules unipotents que són les que quan es divideixen donen lloc al mateix tipus de cèl·lula de la qual procedeixen (aquestes ja no són cèl·lules mare, i ho són la gran majoria de les cèl·lules).

Així doncs, i tornant a la discussió de la parella del metro, el fet que una cèl·lula es divideixi no vol dir que sigui una cèl·lula mare. Les cèl·lules mare són les peces indiferenciades que ens deixen donar-los la forma que vulguem i ens poden ajudar a regenerar teixits danyats.

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí