Publicitat
spot_img

Les Planes i el veïnat de Mas Guimbau

Cap al 1920 es va obrir una explotació de l'aigua carbonatada de la font de mas Guimbau, que es transportava fins a Barcelona

Publicat el 8.1.2022 5:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

A la part nord de Vallvidrera, allà on la vall s’obre i la riera forma àmplies esplanades, hi havia l’extensa heretat de can Castellví de la Riera, que, a principi del segle XVIII passà, per enllaços matrimonials, a la família Planas. A la part baixa de la propietat hi havia els masos de can Rectoret i de Mas Guimbau, aquest segon enrunat a causa de la Guerra del Francès a principis del segle XIX. A finals del XIX, el propietari de l’heretat era Joan Planas Cuyàs, que va decidir anar-la venent per parts. La finca de can Rectoret, on encara hi havia l’antic mas, l’adquirí el 1899 Agustí Roca i Torruella, i la part de Mas Guimbau el 1900 la va comprar Amàlia Pla i Miró, muller d’Antoni Solé i Molons. Aquesta venda és l’origen de la urbanització de Mas Guimbau, a les Planes.

Poc després, entre el 1901 i el 1902, la família Solé i Pla ven part de la propietat al matrimoni format per Caterina Muntané i Wifred Ventura. Els Solé van construir-se una casa que primer va ser d’estiueig, però a partir de 1916, amb l’arribada del tren, can Solé es convertí en la seva residència permanent. També van obrir, cap al 1920, una explotació de l’aigua carbonatada de la font de mas Guimbau, que transportaven fins a Barcelona. Per altra part, la família Ventura Muntané construí dues cases arran del camí de mas Guimbau a Vallvidrera: una va ser la Torre Bruguera i l’altra can Ventura, on van viure les germanes Dolors i Caterina Muntané Vélez. Aquestes cases van formar part de la “colònia Versailles”, i can Ventura va ser el restaurant les Planes.

Publicitat

Des de l’arribada del ferrocarril, les Planes es convertí en un centre d’atracció per als barcelonins, que anaven a passar-hi el dia. S’obriren el parc d’atraccions, restaurants i berenadors. A partir dels anys quaranta, es va intensificar la urbanització, fins a convertir-se en el veïnat actual.

Peu de foto: fotografia de cap al 1920. A l’esquerra, sobre el pont, hi ha l’estació de les Planes del FGC; més amunt, una magnífica vista del mas del Rectoret. A la dreta hi ha la Torre Bruguera, la més llunyana, i l’altra és el Restaurant Les Planes, que també es coneixia com a Can Ventura. Foto cedida per Leonor Pérez Zafón

José Luis Lorente: “L’apocalipsi arriba amb l’ascensió al poder d’Ada Colau”

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

Neix una associació a Collserola per situar la creativitat al centre de la vida veïnal

Collserola Creativa ja compta ja amb 32 socis i fa una crida a la participació per seguir construint una oferta cultural col·lectiva i arrelada al territori

Les Planes rebrà 6 milions d’euros de l’Ajuntament per millores en l’espai públic

Les obres formen part del Pla de Barris de Muntanya, que exclou Vallvidrera i el Tibidabo

El Jardí 115, març de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/04/El-Jardi-115_Marc25_0403.pdf
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí