Salut
Jessica Moriana, educadora social d’Uszheimer
Les vacances són, per a moltes persones, un període esperat de desconnexió, descans i temps amb la família. Ara bé, per a aquells que conviuen amb una malaltia neurodegenerativa, aquest temps pot suposar un repte tant com una oportunitat. Quan el cervell comença a perdre funcions cognitives i motores, com passa en casos d’Alzheimer, Parkinson o altres afeccions similars, la rutina esdevé una eina essencial per mantenir l’estabilitat emocional i física.
Durant l’estiu, però, sovint es modifiquen els horaris, els espais, els estímuls i fins i tot les interaccions quotidianes, fet que pot provocar desorientació, ansietat o episodis de confusió. És per això que cal repensar les vacances, no com un trencament sinó com una adaptació intel·ligent. Viatjar o descansar no hauria de significar deixar enrere els hàbits que aporten seguretat, sinó integrar-los dins un entorn més amable, compartit i afectiu.
La clau rau en el paper actiu de la família i l’entorn proper. Quan els qui acompanyen el procés comprenen la importància de mantenir certes pautes —com passejades a la mateixa hora, converses tranquil·les o la repetició d’activitats familiars— es construeix un espai protector, fins i tot en contextos nous. Aquesta estabilitat no només afavoreix el benestar de qui viu amb la malaltia, sinó que també enforteix els vincles i facilita moments de qualitat compartida.
Les vacances poden esdevenir, així, una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura i es fonamenten en la presència i l’afecte. Fomentar espais tranquils, respectar ritmes i incloure la persona dins les activitats d’una manera adaptada transmet un missatge profund: encara ets aquí, formes part del nostre temps i del nostre món.
Lluny de veure aquest període com una font d’inestabilitat, el podem transformar en una etapa de reequilibri. Un moment per aturar-nos, escoltar i crear una rutina nova, coherent amb el dia a dia anterior però oberta a noves formes de benestar. L’equilibri entre canvi i continuïtat esdevé clau per preservar la qualitat de vida. L’entorn natural, la calidesa familiar i la voluntat de cuidar des del respecte i l’amor poden fer de les vacances una font de calma i sentit, tant per a qui conviu amb la malaltia com per a aquells que l’estimen i l’acompanyen.
