24.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 27 de setembre de 2021 |
Publicitat

Vacunant el veí

"Deixem d'una vegada de jutjar els actes del veí suposant coses que segurament no tenen a veure amb la realitat"

Publicitat
Publicitat
Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Opinió

Marta Trius

Des de fa més d’un any, tots estem bastant perduts: la vida ens ha fet un tomb i estem aprenent a conviure amb això i amb l’esperança que passi com més aviat millor. En aquest caos en què ens veiem immersos, les notícies de tota mena van i venen, i els temes d’actualitat varien segons el moment, però tenen sempre un factor comú: la pandèmia.

Hem passat del confinament a la desescalada, als tancaments, les restriccions de mobilitat, els tocs de queda. I actualment, el tema candent són les vacunes: la gran esperança perquè la nostra vida torni a ser com era. Millor o pitjor, però era la que teníem abans de la covid-19. 

Les vacunes s’han desenvolupat en temps rècord perquè l’emergència és mundial i perquè es necessiten per vèncer al virus. Com tot el que es fa ràpid, sempre queda el dubte de si es podria haver fet millor, encara que crec que aquesta no és la qüestió ara mateix. La polèmica ha sorgit arran dels casos de trombosi provocats suposadament per una d’aquestes vacunes, i pels canvis en el procés de vacunació que, dia si dia també, imposen les autoritats sanitàries als pacients. El que semblava ser una gran vacuna, va deixar de ser-ho de cop: al cap d’uns dies, només era apta per a un determinat grup de població, i posteriorment per a un altre de diferent. Per acabar d’embolicar-ho, l’última vacuna que ha arribat a Espanya aquesta setmana sembla que també podria provocar trombosi, i està a l’espera de la recomanació de l’Agència Europea del Medicament (EMA).

Segurament, res és el que sembla, i vull creure (com diuen) que el benefici és molt major que el possible efecte secundari, perquè en el moment d’escriure aquestes línies, la vacuna “dubtosa” es continua administrant a les persones majors de 60 anys.

Als qui no se’n fien i decideixen que no volen vacunar-se (si més no de moment) se’ls titlla d’irresponsables perquè no contribueixen al bé comú. És cert que ens arriba tanta informació que no és fàcil distingir la veritable de la falsa, però també és veritat que tenim dret a decidir el que ens fiquen en el cos sense que ens titllin d’insolidaris.

Tothom vol que passi la pandèmia, però si us plau, deixem d’una vegada de jutjar els actes del veí suposant coses que segurament no tenen a veure amb la realitat: cadascú sap per què actua com ho fa i per què pren les decisions que pren. No oblidem que les meves circumstàncies són només meves, i que tan sols jo sé per què faig les coses que faig.

Dit això, preocupem-nos de nosaltres mateixos. Qui es vulgui vacunar, que ho faci, perquè qui no vulgui segur que té les seves raons, que són tan vàlides com les pròpies.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.