Publicitat
spot_img

Les veus dels arbres

Publicat el 21.4.2018 11:06

Especial Sant Jordi

Jesús Mestre

Els arbres són un dels elements més destacats del paisatge i tenen un paper determinant en equilibrar els diversos ecosistemes de la Terra; contribueixen d’una manera decisiva en la salut de l’atmosfera, en alliberar gran quantitat d’oxigen. També eviten l’erosió del sol, les seves fulles fertilitzen la terra i col·laboren en el manteniment de la biodiversitat, ja que acullen i donen vida a milers d’organismes.

Les veus dels arbres és un llibre on la seva autora, la Pepa Tort —col·laboradora de la revista— ens fa entrar i gaudir del món dels arbres, els éssers vius més grans que viuen al nostre planeta. Ho fa a partir de 89 arbres singulars que es poden trobar a la Cerdanya i l’Alt Urgell, entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell. Compte amb la col·laboració de la fotògrafa Adriana Olsina, que aconsegueix unes fotografies espectaculars d’un tema que dóna per molt, del dibuixant Eduardo Saiz creador de les portadelles de cada etapa de l’itinerari amb uns dibuixos de caràcter naturalista, i l’ajuda d’uns plànols detallats fets per l’editorial Piolet, que permeten localitzar cada un dels arbres. Així, el llibre també funciona com una guia, com un catàleg d’exposicions per un dels paisatges més bonics i feréstecs del país.

Publicitat

Pepa Tort, biòloga de formació, descriu amb gran precisió científica cada arbre i els il·lustra amb històries i llegendes populars que poden encabir. Sense menysprear els seus valors o la seva dimensió espiritual, ja que l’arbre també és símbol de la fertilitat, la prosperitat i la vida. Quan esdevenen molt vells passen a formar part de la història del lloc on habiten que els preserven com a referent del poble o de la comunitat.

Les veus d’aquests arbres expliquen velles històries del seu entorn ambiental, cultural i històric i ens poden ajudar a adquirir actituds de respecte i protecció envers el seu futur incert.

L’avet de ca l’Arderiu, a Das. Fotografia de Adriana Olsina

Aquest llibre es pot trobar a les següents llibreries:
Oryx, al c. Balmes 71
Altaïr, a la Gran Via, 6161
Llibreria Hernández, Plaça Sarrià
Llibreria Quera, carrer Petrixol
Editorial Piolet: https://www.editorialpiolet.com/online/index.php?route=product/product&product_id=488

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques
spot_img

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

El cas de Rosario Endrinal o la pobresa amb rostre femení

El Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Arran i l’Assemblea de Joves de Sarrià han commemorat el vintè aniversari de l’assassinat i n’han assenyalat l’aporofòbia institucional com a principal responsable

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí