històries de Bellesguard
Esteban Galindo
Si als últims articles hem donat a conèixer una part de les dones propietàries de Bellesguard, el personatge que ara es presenta no va comprar la torre, però la seva estança en ella va ser decisiva per a la història de Catalunya. A l’estiu de 1409, el rei Marti l’Humà rebia, al seu Palau de Bellesguard, la visita del papa Benet XIII, conegut con el Papa Luna. El pontífex volia consolar un pare que acabava de perdre al seu fill, Martí el Jove, i alhora, com a home d’estat, havia de convèncer el rei perquè tornés a casar-se per intentar donar un nou hereu a la corona. Durant aquest estiu, el papa va romandre a Bellesguard i va oficiar la boda del rei amb Margarida de Prades.
Paga la pena conèixer com va ser la vida de Benet XIII, la seva implicació durant el Compromís de Casp, i el seu paper dins del conflicte intern de l’església catòlica conegut com el Cisma d’Occident (1378-1417), especialment en aquest moment en què la Corona d’Aragó va jugar un paper remarcable.
Pedro de Luna va néixer a Illueca (Saragossa), l’any 1328. La pertinença al noble llinatge aragonès dels Luna, li va facilitar una gran trajectòria eclesiàstica, que el va portar a estudiar a Montpeller, on va ser nomenat cardenal l’any 1375. En aquell moment es donava una rivalitat entre francesos i italians pel control del papat, inserit dins de la Guerra dels Cents Anys on es disputava el poder d’Europa. La lluita interna va provocar que existissin dos papes alhora, un a Roma i un altre a Avinyó.
A la mort del papa d’Avinyó, Climent VII, va nomenar papa a Pedro de Luna, amb el nom de Benet XIII. Com no podia ser d’altra manera, ell va assegurar també el suport de la corona catalanoaragonesa, i és aquí on entra en contacte amb el rei Martí.
Fou l’any 1409 quan el papa Luna va estar deposat i excomunicat pel Concili de Pisa, on es va triar un tercer papa, però ell no va acceptar la resolució i va continuar exercint, tot i que el 1415 va haver de fugir i refugiar-se al castell de Peníscola, després de perdre el suport francès. Va mantenir la seva legitimitat fins a la seva mort i d’aquí la dita castellana de “seguir en sus trece” en referència al seu nom.
El que a nosaltres ens interessa d’aquesta vida tan intensa, és el període de 1409 a 1412, especialment l’interregne i la seva aposta per Ferran d’Antequera. Al 1409 Martí l’Humà va intentar que el papa Luna legitimés al seu nét Frederic, fill il·legítim de Martí el Jove.
Va estar a punt, però la mort del rei va fer canviar el parer del Pontífex que va apostar per una solució més pragmàtica. Volia evitar la tria d’un nen, que implicaria una regència i possibles revoltes, per un home adult amb un exèrcit potent que en un moment donat li podria retornar la tiara papal, i aquest era Ferran d’Antequera.
Esteban Galindo forma part de l’Equip de Recerca de Bellesguard
Peu d’il·lustració: Escultura en bronze del papa Luna als peus del castell de Peníscola, al Baix Maestrat, obra de l’escultor i cantant Sergio Blanco; fa uns dos metres d’alçada i va ser inaugurada el novembre de 2007. Fotografia d’Esteban Galindo
