Publicitat
spot_img

L’estimulació emocional en persones amb demència

Mitjançant una estimulació dirigida, s'aconsegueix que les persones afectades d'Alzheimer millorin el seu estat d'ànim i la relació amb el seu entorn

Publicat el 18.10.2020 7:30

Gent Gran

Roser Guerra, Fundació Uzheimer

És un fet comprovat que la teràpia d’estimulació cognitiva ajuda a mantenir les capacitats cognitives com la memòria, el càlcul, l’atenció o el raonament, ja sigui a través d’exercicis orals o escrits.

En canvi, una de les teràpies que també és molt efectiva, però de la qual es parla molt poc, és la teràpia d’estimulació emocional. Es tracta d’una teràpia no farmacològica, orientada a identificar i a fer servir les emocions i els sentiments. Mitjançant una estimulació dirigida, s’aconsegueix que les persones afectades d’Alzheimer millorin el seu estat d’ànim i la relació amb el seu entorn, tot contribuint a una millora de la seva qualitat de vida .

Publicitat

Amb aquesta teràpia es pretén reequilibrar o millorar l’emotivitat de les persones amb deteriorament cognitiu i demències lleus o moderades a través de vivències emocionalment positives.

Realitzar l’estimulació emocional en persones malaltes de demència és molt important, ja que sovint ens trobem pacients que viuen immersos en emocions negatives que són produïdes per la pròpia malaltia (enuig, apatia, ira…). Aquestes emocions impedeixen el pacient que es beneficiï de la resta de teràpies. 

En les primeres fases de la malalta, la persona s’enfronta a una sèrie de canvis que amb molta freqüència produeixen depressió i ansietat. Per tant, les emocions influiran en les manifestacions de la malaltia i en com la persona s’enfrontarà i s’adaptarà als canvis que la malaltia comporta. 

Un mal control emocional pot ser l’origen de molts símptomes psicològics i conductuals de la demència que si no s’aborden a temps, i amb una visió amplia i clara del problema, poden conduir a una prescripció farmacològica.

Es tracta, per tant, d’intentar que recordin moments, sensacions agradables i positives de les seves vides. Que tornin a la memòria aquelles sensacions de benestar o de relacions amb els altres. Encara que els records desapareguin del cervell, les emocions i sentiments que s’hi associen poden perviure durant molt temps.

Per exemple, una simple visita o una trucada de telèfon dels seus éssers estimats poden tenir un efecte molt beneficiós en la felicitat de la persona que pateix una demència, inclús encara que la persona malalta oblidi que va ser aquesta trucada el que li va despertar aquesta sensació positiva. 

Per treballar aquestes emocions i sentiments ens basarem en diferents activitats i tallers, com són la reminiscència, la identificació d’emocions, la memòria d’emocions, la roda d’emocions, la musicoteràpia, etc… 

Per això, l’estimulació emocional hauria de formar part d’un programa d’Estimulació Cognitiva Global, perquè els efectes positius que produeix a la persona malalta l’Alzheimer són molts: estar més actius, motivats i més relaxats i veure disminuir l’ansietat i els estats de depressió. Fins i tot hi ha una millora de l’atenció i del llenguatge

Així, podem concloure que hem de donar més importància a les nostres emocions i pensar-hi, ja que, com diu Judith Wright: “Los sentimientos y las emociones son el lenguaje universal que debe  ser honrado. Son la expresión auténtica de lo que somos”.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

L’equip de sincronitzada està format per 12 dones de mitjana edat, 5 exolímpiques i 8 amateurs
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí