Gent Gran
Carmen Martinez
La malaltia d’Alzheimer provoca una pèrdua progressiva de la identitat de la persona que la pateix. Es perd la capacitat per a crear nous records i això fa viure la persona més ancorada en el passat que en les experiències recents que va vivint. D’altra banda, es produeixen canvis de conducta i caràcter, respostes més agressives i pèrdua de les normes socials. Donades les mancances que suposa una demència, treballar la memòria biogràfica de la persona reforça la seva identitat, millora el seu estat d’ànim i li proporciona un sentiment de vàlua, benestar, satisfacció i autoafirmació, a la vegada que estimula l’atenció i fomenta la comunicació.
Un dels prejudicis socials que existeix sobre les persones grans és creure que recordar el passat és dolent i indica deteriorament. Recordar és un procés vital, normal i saludable.
En el moment que es relaciona el passat amb el present es constitueix una vivència de continuïtat de la història de vida (reconciliació). D’alguna manera, s’avalua la satisfacció de la vida viscuda. Gràcies als records mantenim la nostra identitat personal. Recordar ens reforça emocionalment i dona sentit a la nostra vida. Es tracta d’una activitat psíquica necessària en l’envelliment i saludable, perquè afavoreix la integració del passat al present, donant-li continuïtat i reforçant la identitat. Per aquesta raó, és imprescindible integrar i treballar l’estimulació emocional dins d’un programa d’estimulació cognitiva global.
La reminiscència és un tipus d’estimulació emocional que consisteix a pensar, evocar i parlar sobre la pròpia experiència vital, recordant i relatant fets, actes i vivències del passat (estimulació de la memòria episòdica autobiogràfica) i connectant-los amb el present (estimulació de l’atenció, el llenguatge expressiu i comprensiu, l’orientació tant en persona com en temps i espai, la memòria semàntica i les agnòsies).
Recordar, evocar i narrar històries del passat són fets del cicle vital que es troben dins d’un envelliment saludable
La teràpia de reminiscència és una eina d’estimulació cognitiva que ajuda a les persones amb demència a recordar de manera natural experiències passades, i alhora estimula la capacitat d’autoconeixement, el manteniment de la seva identitat i la seva història de vida. Una de les finalitats és induir a la persona cap a la seva memòria emocional i estimular els records positius a través d’objectes, fotografies, olors, sons, música, joguines, etc.
Hi ha un ampli ventall de possibilitats per poder posar-ho en marxa tant en l’àmbitn individual com grupal. Utilitzar espais no formals, d’oci i socialització per a recordar esdeveniments passats, ajuda a mantenir la pròpia identitat i modificar l’avaluació negativa que es té sobre el propi funcionament de la memòria, millorant l’autoestima de la persona i la seva dignitat. Recordar, evocar i narrar històries del passat són fets del cicle vital que es troben dins d’un envelliment saludable i que formen part de la trajectòria vital de la persona. Som el que som pel que hem estat.
Carmen Martinez (Fundació Uszheimer) és mestra d’Educació Especial