Publicitat

L’exili republicà de 1939: una perspectiva 80 anys després

El congrés ha visualitzat les relacions entre diferents manifestacions de l’univers concentracionari amb reflexions sobre art, literatura, gènere i geografia

spot_img

Publicat el 16.5.2019 10:00

Història

Marta Trius

L’escriptura i les arts escèniques han estat des de sempre una manera de fugir o almenys d’intentar relativitzar el dolor i la por. En aquest context s’ha desenvolupat el Congrés Internacional Escriptures de l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració (80 anys després) del 10 al 12 d’abril.

Publicitat

La primera jornada del congrés va tenir lloc al MUHBA Plaça del Rei i les dues últimes al MUHBA Vil·la Joana de Vallvidrera. Per allà van passar escriptors, traductors, professors i especialistes del món del teatre que van oferir sessions i ponències sobre l’exili en els camps de concentració.

Publicitat

La ponència inaugural, ‘Exili i nacionalisme dues formes d’existència’, va ser a càrrec de Reyes Mate, del CSIC, i a partir d’aquesta se’n van succeir moltes altres sobre art i literatura: per exemple, ‘Poetes en els camps’ o bé ‘La solidaritat de Picasso amb els artistes de l’exili republicà’. També n’hi va haver sobre el sistema concentracionari europeu: ‘Tipologia de presos versus tipologia de supervivents’, així com sobre els llegats contemporanis: ‘Teatre i camps de concentració, trista herència’ i el llegat d’Imre Kertész, l’escriptor hongarès premi Nobel de literatura de 2002 que, després de passar de nen per Auschwiz i Buchenwald, va plasmar a tota la seva obra la perspectiva existencial. El resultat: un llegat d’obres en les quals relata els fets tal com els va viure, de manera radical i sense intenció de complaure. Així ho va explicar l’escriptor i traductor de l’obra de Kertész, Adan Kovacsics, durant la seva exposició del dia 12 d’abril.

La ponència de clausura del congrés va ser a càrrec de la professora americana de literatura Francie Cati-Arries, que va oferir una perspectiva sobre ‘Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: els relats fundacionals de l’exili republicà’.

Aquest congrés internacional ha volgut visualitzar les relacions entre diferents manifestacions de l’univers concentracionari gràcies a la participació d’especialistes de tot el món que han parlat sobre art, literatura, gènere i geografia dels camps. Així mateix, ha tingut una importància clau el llegat contemporani d’aquests especialistes, sense oblidar els vincles creats amb la trajectòria de la ciutat de Barcelona.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Centre d’Educació Especial Vil·la Joana celebra 100 anys de servei públic

La seva creació va ser la primera resposta d’una administració de l’estat espanyol a la necessitat educativa de nenes i nens amb discapacitat

L’espectacle ‘Paraules i Sons de Barcelona’, una joia delicada

Gemma Sangerman i Oriol Romaní van portar la Barcelona Poesia a Vallvidrera amb uns textos magistrals de poesia i prosa poètica
spot_img

Els Castellers de Sarrià descarreguen el primer castell de vuit de la seva història

La colla sarrianenca signa una fita inèdita en el món casteller, assolint el 2 de 7 i el 4 de 8 en una mateixa actuació

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

El pregó de la Festa Major de Sarrià 2025

"Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí