13.9 C
Sant Gervasi
| Dilluns 23 de novembre de 2020 |

L’exili republicà de 1939: una perspectiva 80 anys després

El congrés ha visualitzat les relacions entre diferents manifestacions de l’univers concentracionari amb reflexions sobre art, literatura, gènere i geografia

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Història

Marta Trius

L’escriptura i les arts escèniques han estat des de sempre una manera de fugir o almenys d’intentar relativitzar el dolor i la por. En aquest context s’ha desenvolupat el Congrés Internacional Escriptures de l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració (80 anys després) del 10 al 12 d’abril.

La primera jornada del congrés va tenir lloc al MUHBA Plaça del Rei i les dues últimes al MUHBA Vil·la Joana de Vallvidrera. Per allà van passar escriptors, traductors, professors i especialistes del món del teatre que van oferir sessions i ponències sobre l’exili en els camps de concentració.

La ponència inaugural, ‘Exili i nacionalisme dues formes d’existència’, va ser a càrrec de Reyes Mate, del CSIC, i a partir d’aquesta se’n van succeir moltes altres sobre art i literatura: per exemple, ‘Poetes en els camps’ o bé ‘La solidaritat de Picasso amb els artistes de l’exili republicà’. També n’hi va haver sobre el sistema concentracionari europeu: ‘Tipologia de presos versus tipologia de supervivents’, així com sobre els llegats contemporanis: ‘Teatre i camps de concentració, trista herència’ i el llegat d’Imre Kertész, l’escriptor hongarès premi Nobel de literatura de 2002 que, després de passar de nen per Auschwiz i Buchenwald, va plasmar a tota la seva obra la perspectiva existencial. El resultat: un llegat d’obres en les quals relata els fets tal com els va viure, de manera radical i sense intenció de complaure. Així ho va explicar l’escriptor i traductor de l’obra de Kertész, Adan Kovacsics, durant la seva exposició del dia 12 d’abril.

La ponència de clausura del congrés va ser a càrrec de la professora americana de literatura Francie Cati-Arries, que va oferir una perspectiva sobre ‘Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: els relats fundacionals de l’exili republicà’.

Aquest congrés internacional ha volgut visualitzar les relacions entre diferents manifestacions de l’univers concentracionari gràcies a la participació d’especialistes de tot el món que han parlat sobre art, literatura, gènere i geografia dels camps. Així mateix, ha tingut una importància clau el llegat contemporani d’aquests especialistes, sense oblidar els vincles creats amb la trajectòria de la ciutat de Barcelona.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.