La Mirada Jove
Arran Cassoles
Als carrers de Sant Gervasi de Cassoles, fa temps que patim una greu amenaça. Una amenaça que fa uns anys era difícil de distingir, però que avui és cada cop més cruenta i explícita: si seguim així, d’aquí a no gaire deixarà de ser una amenaça per esdevenir una arremesa constant contra el nostre veïnat. Sí, estem parlant de l’auge de l’extrema dreta al barri.
Vox ha entrat al Congreso i a diversos governs autonòmics i municipals. Però sembla que l’extrema dreta hagi sorgit del no-res; com si hi hagués hagut un canvi sobtat, però no. Des de l’esquerra combativa, fa temps que denunciem la impunitat amb la qual actua la ultradreta a tot arreu. Coberts per les polítiques amb què la dreta espanyola, sota una pantomima de moderació, pretén satisfer les ànsies racistes, misògines i retrògrades d’aquells qui sembren l’odi i la divisió entre la classe treballadora.
De fet, a Cassoles, molt abans de Vox ja estàvem organitzades contra la presència i la violència del feixisme al nostre barri: encara que fossin ultres, militants de joventuts marginals o boneheads nazis, nosaltres érem allà, lluitant per evitar actes on propaguessin el seu odi i conscienciant el veïnat del perill que realment suposa aquesta xacra, no sols per al jovent organitzat , sinó per a qualsevol que sigui independentista o feminista, o qualsevol que no sigui blanc o heterosexual. En resum, contra qualsevol que no pensi i sigui com ells.
Ara, la presència de l’extrema dreta a Cassoles no és només un fet, sinó que esdevé un dels principals problemes del barri a causa de la posada en escena de l’extrema dreta amb l’obertura del Club Empel, situat al carrer del Camp. Aquest club s’ha convertit en el nou centre neuràlgic de la ultradreta barcelonina –i, fins i tot, catalana– des d’on s’han organitzat multitud d’atacs contra casals del barri o s’ha amenaçat de mort amb pintades.
Per aquí hi ha passat tot el ventall de l’extrema dreta: des de la direcció de Vox i el més ranci nacionalcatolicisme nostàlgic del franquisme, fins a ultres de Brigadas Blanquiazules i membres de la il·legalitzada banda paramilitar nazi Hammerskins. Sense anar més lluny, aquest darrer dijous 23 de gener, la Falange, la més notòria branca espanyola del feixisme, hi organitzava un acte propi. De fet, un dels impulsors del Club ultradretà Empel, Javier Barraycoa, és el president de l’organització Somatemps, i la seva empresa té vincles directes amb Santiago Royuela, terrorista feixista condemnat pels atemptats contra un concert de l’artista basc Fermín Muguruza a Sants el 2001.
Per si no en tinguéssim prou, ara també s’ha donat a conèixer que Vox pretén ha obert la seva seu barcelonina també a Sant Gervasi de Cassoles, just al davant del Club ultradretà Empel. No ens estranya que hagin triat aquest districte, ja que és on han dut a terme més actes públics i privats, i on hi viuen més quadres de la formació, començant per Ignacio Garriga.
Per tot això, creiem necessari exigir al Govern de Sarrià-Sant Gervasi polítiques reals contra el feixisme: la vertadera seguretat és negar i no facilitar espai i veu a aquells qui promouen l’odi i la violència. Per aquest motiu, des del veïnat de Cassoles ens hem organitzat per formar la plataforma Tanquem l’Empel, que pretén no només fer pressió al districte, sinó també, recollint les experiències de les expulsions de locals d’organització de l’extrema dreta del Clot, Gràcia o Sarrià gràcies al seu veïnat organitzat, impedir que l’odi i la violència continuïn tenint un espai des del qual organitzar-se.
Davant el seu odi, fem barri, teixim xarxa i proposem alternatives davant el neoliberalisme que ens vol segregades, enfrontades, empobrides, sense llar i sotmeses en la precarietat més absoluta
Des del jovent organitzat, sabem que no n’hi ha prou plantant cara al feixisme, que per combatre’l hem d’anar més enllà. Nosaltres, davant el seu odi, fem barri, teixim xarxa i proposem alternatives davant el neoliberalisme que ens vol segregades, enfrontades, empobrides, sense llar i sotmeses en la precarietat més absoluta.
Calen alternatives que, davant l’auge del feixisme com a arma de reserva del capital en èpoques de crisi, mobilitzin el veïnat, que el facin participar del barri per vivificar-lo, que basteixin xarxa per respondre conjuntament contra tots els embats que puguem patir del sistema: ja sigui en forma de desnonaments, d’agressions masclistes, d’abusos laborals o de privatització de l’espai públic. Per tot això, proclamem juntes i amb fermesa: contra el seu masclisme, més feminisme; contra el seu espanyolisme, més independentisme; i contra el seu feixisme, més socialisme! El feixisme mata els barris, si no se’l combat! Mai més enlloc contra ningú!
