Crònica
Maria Bascompte i Juanjo Compairé
Tenen sortida les persones sense sostre? El servei “Primer la llar” i el programa “Assís Llars” hi pretenen donar una resposta positiva. Dimarts 20 de novembre al cafè de la casa Orlandai es presenten aquests dos projectes, amb una assistència molt nombrosa que segueix atentament les intervencions de les persones ponents i que participa molt activament en el col·loqui posterior.
Els projectes
El servei de “Primer la Llar” és un projecte pilot de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de diferents entitats privades. En aquest cas, Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona.
Es tracta d’oferir un habitatge permanent a persones que es troben en situació de sense llar i en situació d’exclusió social severa. Està basat en un model d’intervenció aparegut fa uns anys als Estats Units amb el títol de “Housing first”. L’objectiu és iniciar un procés de recuperació d’aquestes persones, per tal que assoleixin l’autonomia personal i econòmica i que restableixin les seves relacions socials i familiars i la vinculació amb el seu entorn.
El projecte no és un projecte de beneficència que tracti aquestes persones simplement com a usuaris. Ans al contrari, cada persona que participa en el projecte accepta un seguit de compromisos, com ara participar en el lloguer d’acord amb els seus ingressos i respectar la convivència, entre altres.
Com a projecte pilot, està sotmès a una avaluació que ha de valorar el grau de recuperació de cada persona. Compta amb un equip social i un altre de salut mental, a més dels serveis socials ordinaris. El servei en la fase actual compta amb 50 pisos repartits per tota la ciutat, dels quals dos estan ubicats al nostre districte.
L’altre programa és “Assís Llars”. Es tracta del programa d’habitatges d’inclusió d’Assís Centre d’Acollida, entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones en situació de sense llar, des del barri de Sarrià.
A dia d’avui, el programa compta amb uns 15 pisos i ofereixen allotjament per a 30 persones. Aquest programa segueix una metodologia semblant a la del servei de “Primer la Llar”, però s’adapta més a cada individu.
Vivim en una ciutat on – segons el recompte que es fa anualment – gairebé un miler de persones viuen al carrer i uns dos milers més ho fan en recursos residencials com Centres de Primera Acollida o Pisos d’Inclusió. Aquest problema social tendeix a agreujar-se. A més, en cada cas trobem una confluència de problemes econòmics, socials i sanitaris (fins i tot de salut mental).
La taula rodona
A la taula rodona escoltem les històries d’èxit de dues persones que han passat pels dos programes: La Pilar Guijosa i el José Robles. La Pilar remarca la dificultat afegida que significa ser dona en aquestes circumstàncies. S’explica així que les dones són només un 10% de les persones ateses per Assís Centre d’Acollida.
La Maria Bascompte, de la casa Orlandai, fa de moderadora i va presentant els intervinents. Per part de l’organització i de les entitats escoltem la Roser Arcas, educadora responsable del programa d’ “Assís Llars”, Sergi Ortego i el Josep Maria Mohamed, integradors socials del programa “Primer la Llar” de Sant Joan de déu Serveis Socials Barcelona.
Després de la presentació de les característiques del programa, s’obre un torn obert de paraules molt animat. Queda clar que el sensellarisme és un problema estructural de la nostra societat. Una societat que margina cada cop més persones. Aquestes persones han de deixar de ser estigmatitzades i han de poder sortir-se’n per elles mateixes, amb el suport necessari.
El projecte “Primer la Llar” ha rebut el reconeixement de les bones pràctiques. És a dir, l’avaluació del mateix fins ara és molt positiva. Però no oblidem que es tracta d’un got d’aigua en un oceà. Caldrà repensar i transformar moltes més estructures econòmiques i socials per acabar amb aquesta xacra.
