La mirada jove / La contrapartida de @elenabulet
Elena Bulet
El seguiment ens fa més segurs
Tenir càmeres de seguretat al garatge, a la porta de casa o fins i tot al seu interior ens tranquil·litza. No ens importa que el govern tingui les nostres dades, perquè precisament és l’encarregat de protegir-nos. A més, tenim la sensació que els sistemes de vigilància contribueixen a reduir el crim. Si algú observa casa nostra, podrà evitar robatoris. Així de fàcil. També ens ajuda que una aplicació compti les passes que fem al dia. O que Google ens indiqui com anar a una destinació desconeguda. Per què complicar-nos la vida si tenim eines que ens ajuden? I no per això hauríem de sentir-nos menys lliures. Un pot prendre les mateixes decisions que abans. Cadascú escull on anar, si tenir sistema de seguretat a casa o si deixar que el telèfon et compti o no les passes. No és això ser lliure?
Ja no pots fer res sense ser observat
Avui dia, hem d’anar sempre somrient pel carrer. Si per casualitat passegéssim pel Regne Unit, apareixeríem aproximadament 300 vegades al dia en càmeres de seguretat. Però no només això. Des que ens aixequem fins que anem a dormir, Google sap on som. Encara que no tinguem la localització activada, detecta les nostres rutes. Fins i tot, ens suggereix que pengem fotografies dels llocs on hem estat. També la nostra activitat a la xarxa és constantment registrada. D’aquesta manera, els anuncis que se’ns apareixen s’adapten al nostre perfil de consumidor. Fins i tot, depèn del lloc, canvia l’ordre dels nostres resultats al buscador. Potser sí que alguns robatoris han disminuït des que estem vigilats, però realment compensa? I un altre aspecte: és el govern una font de confiança per garantir la nostra llibertat?
