Bellesguard
Esteban Galindo
Amb ocasió de la nostra recerca, ens vam adreçar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi amb la finalitat de trobar documents gràfics sobre la torre Bellesguard. Allà, dins la ingent quantitat de treballs sobre la Barcelona del segle XIX, vam descobrir l’espectacular col·lecció de dibuixos del pintor barceloní Lluís Rigalt (1814-1894).
Allà hi ha dipositat la col·lecció pública més gran de dibuixos d’aquest artista, amb més de 690 peces, gràcies al lliurament que va fer el propi autor a l’entitat després de la seva mort. Són obres realitzades entre 1841 i el 1890, que recullen paisatges rurals, urbans i interiors d’edificis, on es retrata gran part de la geografia catalana, amb un gran protagonisme de Barcelona: més de tres-centes peces sobre la ciutat comtal. Aquest treball gràfic té un gran valor ja que reflecteix les transformacions de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX, amb la construcció de l’Eixample o l’apertura de la Via Laietana.
En Rigalt era fill de pintor i pertanyia a un grup de intel·lectuals romàntics que van començar a revalorar la seva història i els seus orígens, especialment l’art medieval, esperit que va transmetre als seus alumnes des de les classes de paisatge i perspectiva a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on era professor. Per aquesta escola van passar destacats artistes de Catalunya com ara Antoni Gaudí. Compromès amb la seva terra i gran viatger, en Rigalt va realitzar un dens treball de camp gràcies en part a la seva pertinença com a soci del Centre Excursionista de Catalunya.
Un artista del paisatge
Es mostrà com un dels primers artistes catalans en desenvolupar la temàtica paisatgística fins a convertir-la en un gènere independent com podia ser el retrat. No es va inventar paisatges, només els donava la seva visió personal, representant grans panoràmiques i racons acollidors. Amb un perfecte coneixement de la perspectiva, es convertí en un tècnic precís amb un gran domini del dibuix, una tècnica necessària per a tot artista i que recomanava als seus alumnes.
Destaquem el seu interès pels grans monuments com podíen ser els convents medievals. Va lluitar per evitar l’ensorrament del patrimoni català i, com no podia evitar-ho, els va dibuixar amb molt realisme als seus treballs, almenys aquelles parts que més l’interessaven, preservant així el seu record. Amb la seva ploma, va realitzar dibuixos en petits formats, amb un traç precís, detallat i minuciós, molt interessat pel que fa a les restes arqueològiques i a les construccions locals. Gràcies a aquest detall hem pogut fer-nos una idea de com era el poble de Sarrià i el de St Gervasi a mitjans del XIX. La seva tinta ha fet possible fer una reconstrucció acurada dels monuments més emblemàtics d’aquesta zona nord de la Barcelona fora muralla, on destaca la torre Bellesguard.
Una sèrie de dibuixos d’en Rigalt, datats per l’autor al setembre de 1870, segons la inscripció del marge esquerre, ens mostren com era la finca Bellesguard en aquell moment. Com es pot veure al dibuix que adjuntem, del castell del rei Martí només restava un edifici central de cos quadrat i tres pisos, amb una església adossada a la banda Oest i dependències auxiliars a la banda Est, que albergarien l’hort i l’estable. Tant el xiprer com les persones dibuixades, ens les col·loca l’autor per tenir una referència dimensional dels edificis, destacant el pou i el paller, cosa que dona a tota la imatge un aire camperol. És en aquestes instal·lacions on s’instal·laran a finals de segle XIX les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor per fundar una colònia agrícola, espai que actualment ocupa la facultat Abat Oliva CEU
