9.3 C
Sant Gervasi
| Dimarts 01 de desembre de 2020 |

L’òpera il·lumina el Teatre de Sarrià

Representació d'Il matrimonio segreto, darrera funció programada pels Amics de l'Òpera de Sarrià aquesta temporada

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

Maria Antònia Font, Jesús Mestre

És sabut que els caps de setmana solen ser blancs, i els de maig blancs: de bateig, de comunió… i de casori. Els dies 18 i 19 de maig, el Teatre de Sarrià va esdevenir l’espai d’un casament, però no d’un casament adotzenat, sinó secret. I no desvetllem res si diem que va ser ple de música.

Il matrimonio segreto de Domenico Cimarosa (1792), és la producció més ambiciosa que, fins al moment, els Amics de l’Òpera de Sarrià ha programat en els seus cinc anys de vida. Segons el director musical i gerent del projecte, Assunto Nese, “no entrava inicialment en els nostres plans, però enguany, amb l’aniversari –i amb la insistència de Roger Alier, que sempre ens la demana-, hem volgut fer l’esforç i muntar-la”. Il matrimonio té semblances amb la primera producció de la temporada, La scala di seta de Rossini, però és una òpera més llarga (gairebé tres hores) i, per tant, desenvolupa la trama moltíssim més. Cimarosa arriba aquí a la seva maduresa i crea un model d’òpera bufa italiana, encabida en el classicisme musical, que es va imitar fins a mitjan segle XIX.

– Vostè és tan bo com Mozart?
– No: ell és el Sol, jo soc la Lluna

Paolino i el comte Robinson © Antoni Bofill

La trama

Abans que s’alcés el teló, Roger Alier va introduir l’auditori en l’argument de l’obra. El repartiment és de sis personatges, tots ells protagonistes: un pare de dues filles i la seva germana, i les parelles de les filles. El fet que tots els personatges siguin clau es manifesta en les diverses àrees de conjunt, que fins aleshores es reservaven per al final de les òperes.

Doncs bé, un comte acudeix a una casa burgesa per demanar la mà de la filla gran, molt il·lusionada perquè es casarà amb un noble. El comte, però, la rebutja immediatament: amb qui es vol casar és amb la filla petita, que s’hi nega en rodó. I és que la seva família no ho sap, però està casada en secret des de fa uns mesos. Mentrestant, la tieta intenta pescar el marit de la neboda, però l’ham no li funciona. Per apagar el foc del comte, el pare decideix enviar la filla petita a un convent. I aleshores és quan entén que s’ha d’escapar amb el marit.

El desenllaç esclata: el comte decideix que es casarà amb la filla gran, i la petita deixa d’estar casada en secret. Tots hi han sortit guanyant excepte, potser, la tieta: ni hi perd ni hi guanya res.

La representació

La representació va ser esplèndida: les veus dels sis personatges (Don Geronimo, Juan Carlos Esteve, baix; Elisetta, Anna Niebla, soprano; Carolina, Celine Mellon, soprano; Fidalma, Laura Vila, mezzosoprano; Paolino, Stefano Sorrentino, tenor; i el comte Robinson, Yevgeniy Chainikov, baríton) van lluir totes a gran nivell, especialment la soprano de Carolina i el baix de Robinson. L’orquestra Barcelona Concertante, amb 19 músics i sota la direcció d’Assunto Nese, va donar qualitat i profunditat a la representació, i la direcció artística i vocal de Raúl Giménez va ser impecable. Com les altres òperes de la temporada, l’escenografia es va confiar a alumnes d’Elisava que van fer una proposta original que va combinar amb un joc de llums excel·lent. Tanmateix, l’horari de la funció de dissabte (va començar a les 20.15 i va acabar a les 23.15 h), va dificultar trobar llocs on poder sopar. Cal agrair, però, que a la pausa l’organització convidés al públic a una copa de cava.

© Antoni Bofill

Amb Il matrimonio segreto s’acaba amb molt bona nota la cinquena temporada de l’Òpera de Cambra de Barcelona. Les tres representacions que s’han fet han tingut un nivell artístic excel·lent i el públic ha omplert totes les representacions. Tot plegat justifica aquest projecte que permet donar pas a joves promeses del bel canto, que tenen un llarg camí per poder arribar als grans escenaris d’òpera. Cal esperar que les institucions col·laborin en fer possible la temporada vinent. Els Amics de l’Òpera de Sarrià s’ho tenen ben guanyat!

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.